Despertador

Imagino que em tornes a mirar a la cara i em tornes a dir tot allò que vas gosar dir-me. Imagino que em toques. Imagino que m'acarones entretingut en els meus contorns. Imagino que em parles i em reconeixes que tenies ganes de sentir la meva veu. Imagino que em repasses i et fixes en els meus ulls, i tornes a dir que frisaves per tornar-te'ls a creuar. Imagino, imagino i imagino... i t'imagino més perfecte del que ets. T'imagino gairebé levitant. T'imagino més sensible del que em demostres en gestos. T'imagino més sincer del que entenc que ets. T'imagino farsit de mil emocions, però et llegeixo buit. T'imagino com una persona que donaria molt, però et reubico en una mena de maquievelisme egoista. T'imagino perfecte i sé perfectament que no ho ets. Per això... penso que ja n'hi ha prou d'imaginar, i que em convé obrir els ulls i saber que la imaginació, les il·lusions... són desitjos que es dipositen en matèries de les que en construïm el contingut! Així, t'imaginaré com vulgui: sense rostre, sense aspecte, sense detalls palpables, sense marcs ferms en els què encaixar-te, perquè puguis ser qualsevol i només ho sàpiga descobrir jo.