IGNORÀNCIA, VERGONYA I INVIOLABILITAT.

IGNORÀNCIA, VERGONYA I INVIOLABILITAT.

Deixada ja molt enllà l’adolescència sé que sóc un oceà d’ignorància. Potser dos oceans i tot. La meva estratègia és intentar ser humil convençudíssim que hi ha moltíssimes més coses que no sé, que no pas coses que sé. Amb el problema afegit que les coses que se suposa que sé sovint no són certes i, per a més dificultat, van mutant. La recerca de la humilitat en mi no és una virtut moral sinó l’intent desesperat de fugir de fer el ridícul, que és l’infern dels tímids.

Tot aquestes reflexions venen a tomb del tema de l’inviolabitat de 10.000 persones a l’estat espanyol. Jo hauria de saber quines persones són inviolables i en quin àmbit i si aquesta és una situació generalitzada en dret comparat o no. Ho hauria de saber perquè sóc jurista i si bé se suposa que no tinc com funciona una televisió o un ordinador, sí que he de saber el que diuen les lleis. Se suposa que ho vaig estudiar i ho vaig aprovar. Se suposa, doncs, que va haver-hi un temps en que ho sabia però després l’evolució ha estat que ho he deixat de saber però he parlat ex càtedra, és a dir, amb l’orgull de l’ignorància, que a la meva edat és dues vegades penós.

Simplement fem un repàs com aquell que pren apunts:

1. No a tot el món els aforats són els mateixos ni ocupen els mateixos càrrecs. Als USA o a Alemanya, per exemple, no n’hi ha cap. A l’estat Espanyol n’hi ha 10.000. Sent aquests casos els casos extrems d’Occident, podem trobar-nos amb molts casos intermitjos, però el que es dóna més sovint és que els aforats només siguin el president de l’estat, el president del govern i els seus ministres.

2. A l’estat espanyol són aforats el cap del govern i els ministres. Dels processos contra ells coneixerà la Sala Penal del Tribunal Suprem (que és una sala fortament polititzada per tal com funciona el nomement dels membres del Consell General del Poder Judicial).

3. També són aforats els presidents dels governs autonòmics i els seus consellers. Coneixeran dels seus processos o bé el Tribunal Suprem o bé les Sala Penal o Civil del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma, segons ho especifiqui l’estatut de cada comunitat.

4. Són aforats el president del congrés i del senat, així com els diputats i els senadors; dels processos pels seus presumptes delictes coneixerà la sala penal del Tribunal Suprem.

5. També són aforats els presidents de les cambres autonòmiques, així com els seus diputats i dels processos pels seus presumptes delictes els coneixerà o bé la Sala Penal del Tribunal Suprem o la Sala Penal o Civil del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma, segons ho disposi l’estatut d’autonomia.

6. Per la via del poder judicial són aforats: tots els membres del consell general del poder judicial, tots els membres del tribunal suprem, tots els membres del tribunal constitucional, tots els magistrats de l’Audiència Nacional, tots els magistrats dels tribunals superiors de justícia. I fora del poder judicial: el fiscal general de l’estat i els fiscals de sala del tribunal suprem: tots aquests respondran, en cas de pressumpte delicte, davant la sala penal del tribunal suprem o davant d’una sala especial quan el tema sigui d’una especial gravetat. També estan aforats TOTS els jutges, magistrats i fiscals que hauran de comparèixer davant les sales civils i penal del Tribunal Superior de Justícia o del Tribunal Suprem.

7. Són aforats el president i consellers del tribunal de comptes; el president i els consellers del consell d’estat i el defensor del poble, que cas de cometre presumptament delicte, respondran davant la sala penal del Tribunal Suprem.

8. El rei i la reina són inviolables i irresponsables. És a dir no pot ser jutjat ni penal, ni civilment. Ara, amb la modificació feta a corre cuita, ho serà el pare i la mare del rei. I es preté que també ho sigui tota la família real.

Vale.

Una vergonya, no?