HO SENTO PERÒ NO ENTENC ELS NEONAZIS.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
HO SENTO PERÒ NO ENTENC ELS NEONAZIS.

I consti que m’agradaria entendre’ls, encara que fos per a discrepar d’ells. Perquè, al cab i a la fi discrepar de qui no entens és emprenyador. Però la cosa és així. Per a mi ells representen una involució de l’home, com si de sobte, alguns sapiens
sapiens haguessin decidit retrocedir a l’erectus o als micos dels arbres.

Els nazis deien que els aris eren superiors. Però el resultat de la seva gestió va ser un desastre en tots els àmbits. Des de l’humanitari (quants morts i quants assassinats, Déu meu?) fins a l’intel.lectual (de la cultíssima República de Weimar és va passar a la crema pública de llibres) passat per la destrucció material del país (Alemanya va quedar en runes després de la II guerra mundial). Si el que es tractava era de demostrar que els alemanys nazificats eren superiors em sembla evident que van fer un pa com unes hòsties.

Els neonazis són, però, encara més estranys que els nazis. Coneixen –suposo- la derrota dels nazis però, malgrat tot, continuen proclamant la seva superioritat. Una superioritat de la raça ària (?) curiosa perquè sovint ve proclamada per gent no de races gens germàniques, com és el cas dels nazis espanyols que no sé si es que es transmuten en germànics quan entren en èxtasi o si pensen que en realitat la raça espanyola és la superior (com que la raça ària no existeix, que no existeixi la raça espanyola no té cap importància ).

I quin és el comportament d’aquests que segons ells representen la raça superior? Doncs el comportament d’uns brètols. No es dediquen a tasques humanitàries, ni a crear un art sublim sinó a anar en colles i hostiar a aquell que faci pinta de ser estranger, esquerrà, catalanista o el que sigui. Es veu que això d’hostiar en ramat els fa sentir molt superiors a aquesta colla d’imbècils.

No tinc ni idea de com s’arregla això. La misèria intel.lectual, moral i de pesquis d’aquesta colla em sembla tant enorme que sembla tasca de titans. Se’ls hauria de fer llegir quatre llibres? Se’ls hauria de fer visitar quatre museus? Se’ls hauria de fer escoltar quatre simfonies ? No en tinc ni idea.

Em sap greu però no els entenc gens. I em sap greu perquè el menyspreu que sento per ells arriba al fàstic. I jo voldria no sentir fàstic per cap persona. I em trobo amb la contradicció que, sent com són, em fan ser una mica com són ells.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer