Ho arreglarem, això? (2)

El Barça ha perdut la lliga.
El madridistes es pensen que l'han guanyat ells.
Ciutadans ha tret més d'una regidoria en les municipals.
El PP continua hegemònic en part dels Països Catalans.
El PSOE continua amb la seva covardia i tosudesa nacional.
ERC ha quedat seduïda per l'aparell del PSC.
Les dretes avancen per Europa.
Israel continua amb el genocidi de l'apartheid.
Els palestins estan a la grenya entre ells.
Els immigrants continuen jugant-se la vida per arribar al món de la TV.
I dels concursos milionaris.
Encara hi ha Corridas de braus a Barcelona.
Encara continuen ofegant els ànecs, pel paté.
Encara continuen aplastant els porcs, dins del camió cap a l'escorxador.
Encara continuen asfixiant els peixos, enxarxats en una lenta agonia.
I ser vegetarià a casa nostra és tan car com complicat.
Encara hi ha genocides servis per detenir.
L'Àfrica sub-sahariana mor de qualsevol cosa.
De gana, també.
El Primer Món s'ho mira.
El G8 el governa.
El Banc Mundial l'ajuda.
El protocol de Kyoto no s'aplica.
Encara que en principi nosaltres no ho veurem, el Planeta se'ns va a norris.
El Bush encara hi és.
Què el president dels EE,UU vulgui començar a aplicar mesures, espanta.
Que el preu del blat pugi degut a l'increment dels biodiessel, també.
I si no que els ho diguin als països on és la principal font d'alimentació per què no hi ha diners per a més.
Els Mitjans de Comunicació estan en mans de grups de poder.
Els públics, també.
Els consumidors físics i ideològics, encara més.
Els ideòlegs?
Agafats a la cadira.
La violència física i psíquica embruta les ments dels dèbils.
I dels forts.
La violència copeja els més dèbils.
I els més forts..
El diner ho mou tot.
Tot?
No però quasi.
Les cel.les islamistes han substituït les comunistes.
El món continua igual de pobre.
El PP valencià no, però.
El bosc sí.
Tindran alguna alguna cosa a veure els incendis i la deforestació amb la urbanització desvergonyida i l'enriquiment prevaricatiu dels governants?
Això sí: el català (?) no en corre cap, de perill.
Ni allí ni aquí.
Vaja, si més no és el que argumenta el director de política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya.
"Fa anys que ens queixem, per vici, i encara subsisteix (la llèngua)".
Fins i tot algú li ha publicat un llibre on hi parla.
I això, aquí.
I des de Govern.
Què no pensaran, allí?
I és que fins i tot les terceres o quartes generacions, a Catalunya, no volen ni parlar un mot de català.
Només cal passejar pel carrer.
Sols s'escolta l'español. I no se'ls enten per què no saben ni parlar la seva, de llèngua.
Tindrà alguna cosa a veure la Política de Comunicació dels càrrecs del Govern Montilla?
La realitat nacional del nostre país és menystinguda periòdicament i sense descans des de la nostra televisió, des de TV3.
L'espa"ñ"olització que pateix/patim és tan flagrant com denunciable.
On estan "estat espanyol" o "Països Catalans?
Per què la paraula España és fins dins la sopa?
(Per dinar i per sopar).
Per què ens ho volen fer creure, que és casa nostra?
Quin és més perillós, més soterrat, més repugnant: el progre "El País" o el carca "El Mundo"?
Se me'n fot però, jo, ho tinc clar.
I tu?
N'estic fart, de botiflers que fan la feina bruta i callada.
N'estic fart, de la COPE, del Losantos i de la mare que els va parir.
N'estic fart, que ningú no passi comptes.
N'estic fart, de la lletra petita de les pòlisses d'assegurances.
N'estic fart, dels aprofitats.
N'estic fart, de filòsofs del País Basc que formen part de plataformes ultranacionalistes.
N'estic fart, de l'ultranacionalisme español i què, a més, passi per bo.
N'estic fart, del Savater.
N'estic fatr, dels mentiders.
N'estic fart, de maleducats.
N'estic fart, d'egocentristes.
N'estic fart, dels moderns.
N'estic fart, de les etiquetes.
N'estic fart , dels sosteniblesocupesfalsamentecologistesisolidaris.
N'estic fart, de l'egoisme damunt la bici.
N'estic fart, de l'egoisme damunt la moto.
N'estic fart, de l'egoisme peatonal.
N'estic fart, de l'egoisme al volant.
N'estic fart, que als meus amics els costi trobar una feina digna.
N'estic fart, de tanta mala gent.
N'estic fart... de posar exemples.
Fart i cansat.
Si no hi posem remei, jo em baixo.
"Quin remei? Podries començar per tu, no et sembla?"
Segurament tens tota la raó...