A LA MEVA DONA (amb perdó pel possessiu)

A recer de tu.
Posar-me a recer del teu somriure, a recer en dels teus ulls, d'una mirada, de la seva calidesa, de la teva, a recer de la suavitat de la pell, del el frec sau d'una paraula, de la carícia d'un perfum, del teu, de la música que escolto quan estàs amb mi, de la que escolto quan no hi ets, del vellut acotonat d'un núvol nocturn compartit, recerar-me dins el dibuix de la teva boca, recerar-me dins les línies rectes del teu coll, recerar-me dins el piano de la teva esquena quan l'acarono, l'esquena, recerar-me dins la humitat d'un petó, dins l'escalfor de la teva llum, dins la frescor d'una rialla, dins l'amargor que hi ha en el teu rostre quan sents que et copejen, dins la felicitat inconscient quan et superes, més que no et penses, a recer de la teva generositat, de la teva tendresa, de la teva bondat, de la teva suavitat, recerar-me dins d'un amanyac, dins d'un mot, dins d'una picada d'ull, recerar-me dins el blanc de les teves rialles, dins la mel dels teus ulls, dins l'atzabetja dels teus cabells, posar-me a recer del teu ventre. A recer de tu. Això és tot, tot el que vull.
Ai no, calla, que això del ventre ara està ocupat…!