Sexe? Ho tinc a la punta de la llengua...

"Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques, que polaritzen els individus d'una mateixa espècie de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica".
Que diu qué?, vaig pensar. Quanta collonada per a fotre un clau. Bé, això ho pensava digue'm-ne "d'oïdes". Vaig somriure. El cert era que ja no recordava allò de fotre'n un, de polvet. Encara em venien al cap i no sense certa nostalgia aquells pits, grans, que omplien els meus ulls i la meva boca, la llargària tibant del coll qué no feia fóra dels meus llavis fins a escoltar-te xisclar, aquell cul ben format, perfectament perfilat, dur però suau, excitant al tacte, aquells llavis molsuts i sensuals, vermells com una maduixa i regalimants com quan la mossegues, la fruita, uns dits de la ma tan llaminers com ho era per a tu el meu sexe, la teva llengua joganera, el dibuix ben acurat, quasi zen, d'un entrecuix que embolcallava els olis més saborossos i les pendents més lliscants, aquell frec humit i lubricat, pantejant, electritzant, demolidor, embogidooor...

L'onanisme no era la millor diversió. No. Era l'única.