Cercador
Juguem?
Un relat de: RabrielDilluns. Sí, va ser dilluns. Dilluns passat passejava pel centre quan, sense adonar-se'n, es va emmirallar en l'aparador d'un vídeo club del centre. De fet, horesdara no ho entenia. Per què encara se'n deia, vídeo club, si només hi havia DVDs? No seria millor dir-ne DVD club? "I és què els DVDs també en porten, de senyal de vídeo".
Bé, tornem-hi. En el vidre va veure com els seus ulls perseguien (delerosament) les fotos d'unes portades tan insinuants com explícites. Rostres cobejants, membres erectes, d'altres humits, pits desmesurats, ulls ardents, somriures forçats. També hi va veure, en el vidre embafat, va veure una imatge inesperada: una ma. Sí. Una ma que era a punt de fregar-li l'entrecuix. Els texans sí que eren els seus, però la ma no qué no ho era.
Una hora després sortia del lavabo d'aquella cafeteria. Tot i el batibull de cabells i amb la mirada encara entelada pel desig apaivagat, intentava redreçar-se en sortir atropelladament al carrer. Va somriure. El perfum de sexe que duia enganxat com una segona pell li va fer recordar aquella dosi de sexe sense preàmbuls, sense organitzar però a vesar de complicitat, on les seves mans, els seus sexes, les seves boques, les seves mans, les salives, els olis, les olors, els frecs (suaus i no tan), les pells arrisades i els esbufecs amagats s'embolicaven en un espai ínfim on tot giravoltava a gran velocitat fins dins dels seus caps.
- En què penses?-, li va preguntar la seva parella.
- En res, en res- va respondre ella mentre, instintivament i amb la ma, s'aixugava la suavitat d'aquells pits grans i rodons que, amb tota golafreria, havia assaborit sense aturador.
- Carinyo, m'he de confessar. La setmana passada, mirant l'aparador d'un vídeo club del centre... Per cert, per què no en diuen DVD clubs?
- No ho se pas, però... Hi tornem?
l´Autor
13 Relats
11 Comentaris
15611 Lectures
Valoració de l'autor: 8.40