Histories del Risech

Histories del Risech
Hi havia una vegada: un riu petit acabat de neixre entre dos pedres de Les Gavarres, amb els Angels com a padrins, net i transparent, d’aigua generosa amb la vida de totes les criaturas que volguessin acullir-s’hi : peixos, granotes, herbes, algues, humans assedegatas, d’altres amb quatre cames que trevallan per els de dues, feien parada per beure-hi…



El Risech, i el seu caudal , han estat una referencia constant en la meva vida.
Hi vaig neixre, bé no al matéix Risech, peró si en el barri que portava el seu nom, fins que ja de granadeta es converti en Avgda Costa Brava. Jo era del Barri Risech s/n. O sia que quan ell tenia aigua, jo no tenia nombre, i des que en ting, tan sols en porta en moments puntuals.
Sembla ser, que en els seus bons moments, no tan sols tenia aigua suficient per impedir-hi el pas, sino que transportava peixos i fins i tot s’hi pescava !!
Jo, els peixos no els recordo, pero els papibous si, ai els nostres papibous! Quantes estones que ens hi passavem mirant-los i jugant’hi, posant-los dins una bossa o un vas i enduent-los a cassa, eran petits i (bufons?) i en això debia residir el seu exit entra la mainada canalla que no sempre els tractava bé.
I que m’en dieu de les passeres? Recordeu canalles grans, quan a la sortida del colegi, de la Srta Nita ,quedavem al Risech per jugar a les passeres? No se si encara es fa això, de possar pedres grans, que ben bé no se com ho feiem per colocar-les, crec que les deixavem anar entre dos, fen un gran XAFFF …A manera de pont per travesear el riu, (de pont planer,clar). Les sabates mullades ,els “leotardos” mes d’un cop i alguna que d’altra relliscada, que ens debien deixar maques.
Les granotes, que desde casa és sentien cantar a l’estiu. Per sant Joan, crec que era quan tenien millor veu, bueno i és senten, però potser menys …no pot ser que la coral del barri “Les granotes del Risech “ cantessin igual que ara.
Oh, i no oblidem el recital dels Srs “Grills del Risech “, que sovint compartien programa amb les granotes. Tot un luxe!!
EL que m’agradava i molt era travesar-lo amb el carro i el “maxo”,conduits per l’avi Llensa i que a vegades fent d’avi, em deixava les brides. Arri,arri…cridavem mentre el pobre pujava.
En aquell temps anavem a buscar terra per fer els rajols a la terrera. Al costat d’on ara hi ha la basura. Era el camp del” ieio”. Quins renecs que deixaria anar si veies en que a esdevingut la zona. Saps que, si no ho veu, millor.
Ah i quan venia la festa del poble!! Oh la festa de llavors, no tenia res a veura amb la d’ara!!!
Alló si que era una festa en totes les de la llei!! Neteja general ,convidats, hores i hores de cuinar. I d’altres tantes de menjar. Coses que no es cuinaven habitualment.
La festa començava al mati i no s’acavaba fins ben entrada la nit.
L’envelat, les sardanes...Els musics en l’ epoca venien a menjar a les cases!!
Res de texans, ben mudats i mudades, encoloniades cap a Missa,aperitiu…
Que que hi te a veura el Risech amb aixó? Dons els meus records amb porten a veura els convidats de Calonge, de la meva estimada veina Isabel venint del Risech…
Així mateix, el varem travessar amb la Rosa de la llibreria, a la que anomenava “teta”, quan ens vam perdre buscan un arbre de Nadal. Ah si, res d’arbres de plastic, en aquells moments no estaven en perill ni els arbres, ni l’arborç que no podia faltar com ornament a cap casa!!
El ponts del Risech acullien les parelles en l’epoca de la repressió. Anaven a “festejar” amparats en la foscor i l’andema, al anar a caminar alguna que altra pista trobava dels fogots vespertins.
Eran els setse anys, quan s’hem va donar per fer cada dia una hora d’exercixi ,aconsellada per la bascula que no parava de quieixar-se. (Encara ho fa ,es una pessada) .
I mireu per on, una cosa tan habitual avui en dia, va despertar la curiositat dels veins de barri i els que vivien al poble!!! Que debien pensar que hi feia? Coses dels pobles! Aquelles passejades varen acabar per culpa de la meva por a uns habitans poc agraciats, si, uns que s’arrastren per terra i els agrada el sol.
Com a consecuencia, al barri Risech hi va venir a viura una bicicleta estatica.
Amb l’arrivada de l’adolescencia quan duia aigua, és converti en un lloc de reflexió i calma. Costum que a heredat la meva filla. Mirant l’aigua correr, una certa tranquilitat t’agafava , malgrat la fressa de la carretera al damunt del pont, perquè aquest es un riu al seu pas per Corça, de natura propera a la civilització .
Un riu que pots acompanyar-lo des que neix fins que s’ajunta amb el seu germa gran el Daro, per anar a fondre’s en l’univers del mar. Riu petit i exerit .Que ha vist passar a mes d’un del poble .
Anant a passejar amb moto per exemple, recordo un noi que a l’epoca era molt nervios, agafaba la moto i s’hen ananva a fer volts per al Risech, fins que es calmava o això deia la seva mare.
Un home de bandera amb els seus fills idem, tambe passaven per devant la finestra indiscretra de la cuina i els veia anar direcció al riu.Un d’aquets nens ara convertit en adult viu al poble.
Durant l’epoca espiritual algu em va fer creura que tirant pedres al riu m’ajudaria a desconfusionar-me i pedra va ,pedra ve, i res…
Ell a estat testimoni dels meus somnis, de les meves fustracions, dels desitjos més amagats, de tot alló que m’hagues agradat i no ha pogut ser.
D’anades i vingudes, aixecades i caigudes, decisions i indecisions…

Una d’aquestes granotes era bona amiga meva, primer em va espantar al saltar d’una pedra verdosa a l’altra, pero de mica en mica, es va guanya la meva confiança i va estar ella que em va explicar la seguent historia:
Hi havia una vegada, quan la lluna no era més que un esquitx de llum al cel i les granotes eram les guardianes de…
Sabeu que, dons aquesta la guardem per l’any vinent!!


MITJA PART


En busca d’inspiració m’en vaig fins a la llibreria “El Risech”, NO!!! Es broma , El Veinat. La Rosa abans de cassar-se vivia al barri.
A.Hola Rosa, explicam coses del Risech de quan eras petita o més joveneta.