Història en cinc seqüències i en tres registres.

Un relat de: atram

Seqüència 1,
Quants gripaus s'han de besar per trobar al príncep?
ah! és clar, és que tampoc jo sóc princesa...!


Em demanaves que et besés, m'ho demanaves del dret i del revés, per omissió i per presència, amb metàfores, al·legories i paràboles; amb decisió, amb picardia, amb dissimulo. Et vaig besar, tímidament, pensava que et faria príncep. I sí, vares esdevenir príncep, per uns segons.

-"Però el príncep va marxar, una vegada més, a salvar la seva princesa, que plorava i plorava per ell dalt del castell, perquè volia que la rescatés de les urpes del monstre"-.

Jo em mirava l'escena del conte, els pujols ondulants retallats per un cel blau, el cucurutxo de la princesa amb el tul de seda a l'extrem, voleiant al vent enmig de la finestra de pedra acabada en punxa gòtica, els rínxols del príncep movent-se en dos temps, seguint el moviment de la gropa del cavall que muntava. Una llambregada ràpida cap a mi, somriure fonedís, i sortint al galop, en direcció contrària, vers l'horitzó de cartró pedra, pintat amb aquarel·les, donant-me l'esquena i deixant al seu lloc una gran polseguera daurada. Un raig de sol travessa l'escena a 1/3 del camp visual del quadre .

És que jo no ho havia entès, jo no formava part del conte, jo creava el conte.

Però no hi podia participar, perquè no era princesa, era humana. Es veu que els prínceps anaven escassos de princeses que besessin gripaus per alliberar-los de l'encanteri, i per això deixaven que les humanes entréssim als contes, ens acostéssim al miratge, cercant la transformació que sempre ens havien explicat.

Pobres princeses, eren fràgils. Podien morir de pena, ofegades en les seves llàgrimes.

És clar, jo no tenia llàgrimes, almenys dins el conte no. No hi havia perill d'ofec.
L'atrezzo per les humanes era molt limitat (això ja venia especificat en el contracte, la famosa clàusula 2.1.): ni cucurutxos amb seda al cap, ni llàgrimes blaves, ni rínxols llargs, ni mans de porcellana. Això sí, uns llavis amb un so 4.1 per besar gripaus. Per la boca mor el peix.

Jo no tenia permès participar de la fantasia per més estona de la que podia entrar en escena, és a dir: sempre en la seqüència 1, de la toma 1, pla 1. I mai sabia quins figurants i personatges arribaven fins la última seqüència. Ni tan sols sabia si el protagonista hi arribava. Era igual. Jo havia de besar gripaus per a poder donar ales a la història i perquè es pogués iniciar un nou conte.
Així, jo tenia el poder de crear el conte, de creure-me'l o no, d'escriure un altre final, d'escriure un altre inici. De no escoltar més súpliques de petons, ni de deixar-me endur per les paraules boniques que embaucàven, ni d'entendrir-me davant d'aquells possibles prínceps implorants. I això que ja havia après a discernir els falsos encanteris (els gripaus) dels encanteris reals (els gripaus-prínceps). Perquè tots eren gripaus parlants.




Seqüència 2,
les paraules són el prostíbul de la vida.


Les paraules dels millors gripaus encantats estaven envoltades de llums de neó, venien flotant en l'aigua, entre fanalets rojos encesos, suspesos enmig de la nit profunda. Eren com les partícules de llum que envolten la porta d'un bordell, un prostíbul de pel·lícula antiga, entranyable, situat en una ciutat perduda d'Orient: seductor, atraient, exòtic, perillós, misteriós, familiar, encoixinat, glamorós i íntimament decadent. On es reuneix el millor i el pitjor dels humans, on el guió s'esplaia en presentar les seves debilitats i les seves necessitats; on queden anotades, a peu de pàgina, a mà i a corre-cuita, les seves il·lusions i els seus somnis.

Somnis que queden banyats per la realitat empolsegada, tacats de carmí de llavis barat i perfums eixordadors. Embalsamant les ànimes solitàries, les misèries i les grandeses dels qui traspassen el llindar dels prejudicis, gosen deixar fora el seu sac de culpes, i apareixen nusos, lleugers, esperant de nou viure un petit miracle a la terra.

Prínceps, gripaus, prostitutes, princeses, homenots solitaris, perdedors i vencedors, cavallers amb ànimes de canalles... tots es barrejaven i caminaven pel carrer empedrat, irregular, mullat (sempre) per la pluja del monzó o per la humitat nocturna. Desfilaven pel carrer que duia al prostíbul, mentre els sons de les passes ressonaven damunt la brillantor dels fanals espurnejant en les pedres del terra, còncaves i desgastades per tots els personatges que havien deixat la seva empremta a través dels temps.




Seqüència 3,
transformacions.


Alguns prínceps, i algunes princeses, eren porucs. Quan es trobaven.
Algunes princeses, de nit, a voltes, feien de prostitutes.
Algunes prostitutes, moltes nits, esdevenien vertaderes princeses, i el seu poder s'extenia per tot el seu reialme.

En molts homes, el sabor de la última dona que besaven es mesclava amb l'anterior i amb la següent. Les paraules queien com a ignorants en les seves seqüències vitals superficials.

Però tots, i jo també, com a humana, alguna vegada, assaboria la sincronia, i s'esdevenia el petit miracle a la terra: tan sols algunes vegades s'esdevenia el miracle de veritat. Mai se sabia quan.




Seqüència 4,
el petit miracle.


És quan passem la nit junts, moments intensos, un fil invisible connectant petites frases en forma de paraules pronunciades o escrites, concentrades i plenes de significat, casi en clau, en dos codis desconeguts, sempre queda tot per desxifrar...

Variabilitat en el temps, molt poc temps per a tant temps, una nit enfrontada a dues vides desconegudes, tan fugaç. Misteris que atreuen, que espanten, que perillen com un funàmbul en el joc equilibrat, equitatiu, equidistant de la raó, el pensament i el sentiment; mesurat, lent...

Però llavors la passió ens evoca a segons intensos i eterns, clars i profunds; segons intensos que llegeixo en els teus ulls, que brillen amb la llum de qui té passió per la vida, amb la il·lusió del qui està viu, per dins, i és capaç de descobrir, de gaudir, d'entregar-se al plaer...

Impressions maldestres, paraules tímides, compromeses; pensaments torrencials arremolinats, moviments mesurats falsament segurs...

Riuades violentes de sensacions que afloren des del més profund i es dipositen a la pell, en les nostres pells en contacte, en les nostres carícies, en els nostres llavis besant-se, en els interrogants i enigmes impronunciables.

La nostra més humil i instintiva curiositat crida, la raó l'aplaca, la fa callar, però la deixem fluir en el contacte epidèrmic, càlid, dels nostres cossos.

Dos móns diferents es creuen i esclaten en el desenfrè del desig que arriba violentament, desbocats, assedegats i folls per beure dolls d'amor del cos de l'amant, des del secret que imposa el caos del cosmos que ens regeix.

Ganes de murmurar-te a cau d'orella, suaument, mentre restem abraçats, després d'amar-nos, en la calma que segueix a la fúria del sexe; ganes de parlar-te sense pronunciar, meravella de sorprendre'm reflectida en les teves ninetes, que m'esguarden amb curiositat i tendresa, per uns instants...




Seqüència 5,
els mateixos tòpics, però concentrats i sense sucre (segons normativa vigent).


Expressiu. Exquisit.
Extens. Èxtasi.
Exsangüe. Extenuats.
Expugnat. Expulsat.
Per fi, expiats.




Epíleg. Nota de l'editor.


El bordell de la vida ens pot abocar al miracle.

Però aquestes són les escenes tallades i eliminades, en el muntatge i postproducció final.

És perillós, publicar-ho.
És perillós perseguir-ho. Desitjar-ho.
És perillós fer-ho públic.

No fos cas que algú olorés, de lluny, la Felicitat.

Comentaris

  • Pel meu gust, està bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 16-08-2008 | Valoració: 8

    No és un mal relat, tot i que no el trobo molt especial. M'explico.

    En primer lloc, el que em surt abans que res de dir, és que no comparteixo la moralitat "de burdell i de plaer extrem" del relat. Tot i que aquesta forma de viure és una moralitat que tolero bastant (dic "tolero", no "respecto"), el fet és que no l'admeto com a meva, no em convenç massa (tot i que he conegut una infinitat de defensors que la defensen aferrissadament, però que no em motiven pas prou, ho sento per ells). Em disculpo formalment si tu també et sents defensor d'aquesta moral que no és la meva. Però, apart...

    En segon lloc, com a text és entretingut, tot i que pel meu gust no em sembla apassionant, m'ha resultat bastant entretingudillo i "per passar l'estona". S'ha allargat massa, i cap a la segona meitat ja començava a baixar l'interès (tinc la sensació que tu l'autora no has sabut canviar d'estil en tota la narració, malgrat el fet que sigui aquesta bastant curta), però en relació amb altres relats de no tanta qualitat que he llegit, he de dir que en el fons ho has fet bastant bé.

    En tercer lloc, l'estil "teatral" del relat, les seqüències, i la forma de narrar-ho, això està molt bé, em sembla molt original. Si haguéssis fet el mateix relat, però canviant "el burdell del plaer simple" per una espècie de "filosofia moral profunda" al meu estil, t'hauria donat nota de matrícula d'honor al teu relat...

    ... però, malgrat tot, et donc un "miserable" notable alt. ¿Et sembla bé?

    Ja parlarem, atram. Salut!!

  • noia![Ofensiu]
    Helicoide | 03-04-2007

    he de comentar que continua ple de comes que fan que la història pateixi una micona.

    És original. Aquí em sorprens i m'agrada l'estil.

    Si segueixo llegint és perquè no deixes indiferent. Ara que m'agradi més o menys, és qüestió de gustos.

  • Doncs mira...[Ofensiu]
    foster | 07-01-2007

    Què més puc dir-te després dels encertats i precisos comentaris anteriors dels més qualificats autors d'aquest web...estructura original, estil propi...sí, sens dubte...

    Ara, com jo no sóc molt donat a experiments que entretallin el discurs narratiu..., em limito a destacar-ne un paràgraf -junt amb el que el precedeix i el que el segueix-:

    Somnis que queden banyats per la realitat empolsegada, tacats de carmí de llavis barat i perfums eixordadors. Embalsamant les ànimes solitàries, les misèries i les grandeses dels qui traspassen el llindar dels prejudicis, gosen deixar fora el seu sac de culpes, i apareixen nusos, lleugers, esperant de nou viure un petit miracle a la terra.

    Només diria que falta un verb per a perfums...tipus: "tenyits de perfums eixordadors" (color-olor)

    En fi...repeteixo...ets bona i interessant

    foster

  • una altra manera d'escriure...[Ofensiu]
    neret | 05-01-2007

    molt original, i per les poesies que t'he pogut llegir, amb un estil molt propi. Això està molt bé i deu ser de les coses que més manquen en aquesta pàgina.

    A la gent que escriviu poesia se us nota en la prosa: l'acoloriu molt, els textos estan molt treballats. Pel meu gust, en alguns moments la narració se'n ressent, també cal tenir en compte el mitjà, perquè històries com aquesta val la pena imprimir-les i llegir-les amb calma. En aquest cas, a més, és més important com expliques les coses que la història en si, que es basa més en sensacions que en fets.

    M'ha agradat força, malgrat alguns castellanismes exhibeixes una gran riquesa de vocabulari i un estil molt propi, i això són grans virtuts! felicitats!

  • El bordell de la vida[Ofensiu]
    Frèdia | 08-11-2006

    Ens pot abocar al miracle, dius. Expressió clau, frase resum d'una història interessant que barreja la realitat i la ficció amb un desplegament d'imatges que la converteix en originalíssima. M'has deixat amb més ganes de llegir-te.

  • Molt original[Ofensiu]
    Leela | 07-11-2006 | Valoració: 10

    amb tocs que al meu parer són genials.
    M'ha agradat, primer de tot, l'estructura del teu escrit. Inicialment com un conte dolc que, a poc a poc, va deixant entreveure que es tracta d'una mena de pel·lícula una mica amarga, per donar pas al temps de la vida real que ja no és ni dolç ni amarg, sinó que és el que és.
    Hi ha hagut fragments que m'han agradat especialment:

    Però tots, i jo també, com a humana, alguna vegada, assaboria la sincronia, i s'esdevenia el petit miracle a la terra: tan sols algunes vegades s'esdevenia el miracle de veritat. Mai se sabia quan.
    m'agrada l'associació sincronia-miracle.. segurament no hi ha miracles, però les sincronies s'hi assemblen tant...

    M'agrada molt la seqüència 5... original, molt!

    ... efectivament, el bordell de la vida ens pot abocar al miracle ... qui està preparat/da per suportar-ho?

    Una abraçada,

    Leela

  • Interessant[Ofensiu]
    qwark | 02-11-2006

    Interessant debut a RC, amb una història una mica allunyada del que s'acostuma a escriure, tant per la forma com pel contingut. Hi trobem les pulsions bàsiques dels humans i dels personatges de les nostres històries, amb matissos de sofisticació i encapsulades en aquest format tan original.

    En alguns moments potser es fa difícil copsar la continuitat entre seqüències però també m'agrada que es prioritzi l'originalitat.

    Espero poder seguir llegint els teus relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

59166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.