HABITACIÓ PROHIBIDA.

Poc a poc fas girar la clau,
i obres l’habitació prohibida.
Porta una vida tancada...
perduda en l’oblit, castigada.
En el racó mes profund dins teu,
la pols dorm sota una llum tènue
I com en una película antiga
els colors són ombres en blanc i negre.
Dins, molt endins teu,
has vingut a buscar-te.
Entre quatre parets
que el temps despinta sense pietat.
Els mobles s’esquerden,
les flors s’assequen,
com els teus somnis
des del dia que vas deixar-los de regar.
Dins, molt endins teu,
hi ha una habitació que t’espera
vol sentir els teus ulls, les teves petjades,
retenir el teu alè i la sal de les teves llàgrimes.
Aquest lloc no és com esperaves,
et sents una forastera en tu mateixa.
com una escultura de marbre,
el teu cor de cop, és de pedra i et pesa.
Covarda et gires per fi,
cap al protagonista de l’habitació;
ple de teranyines, borrós i entelat
et mira fixament el jo del mirall.

Busca el teu réflex, no tinguis por…
Mai es tard per descobrir qui som.