Gris

Un relat de: josep fornells

Deixebles del res
ni de la tristesa,
grises parets
sense finestres.

Petjades sordes
que van de pressa,
tic-tac, rellotges,
ombres al terra.

Mercats de sorolls,
on guarden els mobles?
no trobo els llençols
tenyits de les hores.

Semàfors, cafès,
on és el paisatge?
escales de gent
sense cap mirada.






Comentaris

  • Una paraula, un poema[Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-01-2011 | Valoració: 10

    Amb aquest poema, cada paraula és un vers, i podria dir... que tot el poema és només una paraula Gris
    Ens fas un retrat d'una societat que viu sense adonar-se'n, d'ulls que ni gosen a mirar, que només passen...
    Amb pocs versos ens ho dius tot, com si amb una sola mirada ho poguéssim copsar.

    Un bon any, amb tot els colors de l'Arc de Sant Martí!
    Una abraçada,
    Núria

  • És això[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Josep: Ës això, la poesia és això, concisió, idees, pensaments i música. I aquest poema, amb una única lectura, m'ha captivat completament. Has omplert completament les meves venes amb la sang de les paraules, aquelles paraules, aquell joc de paraules, aquelles imatges, aquelles fotografies, aquells pensaments. Felicitats, estic emocionat. És molt difícil que una poesia t'enganxi a la primera lectura. Aquesta ho ha aconseguit. Una abraçada.
    Aleix de Ferrater

  • Anonimat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-01-2011 | Valoració: 10

    Per mi un relat que mìnvita i ja ho faig a identificar i actuar sobre tot això que tu escrius meravellosament.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep fornells

josep fornells

70 Relats

231 Comentaris

61747 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Nascut al febrer del 73, visc a Poboleda (Priorat).

Somio despert,
que dormit no té cap gràcia.



pepforn@gmail.com