El cel damunt del cap

Un relat de: josep fornells
Ei, que passa Joan,
segur que és hora de dinar.
Quatre rabassons,
caçanella i tupí al foc.

Una mica d’arròs,
uns allets i botifarrons.
I és que no tenim res
però vivim igual que reis.

No parlem pas del temps,
què et sembla la crisi mundial?
Pep, no em facis parlar,
que m’encenc i em bull la sang.

Mentre hi hagi senglars
no ens hauríem de preocupar,
i baixi aigua a la sèquia
i els horts puguem regar.

Si s’acaba el gasoil
canviem tractors per animals,
potser ens cal tirar enrere
per saber anar endavant.

I és que això del progrés
és més absurd que l’1, 2, 3.
Per Tutatis! Belenos!
que són bojos els romans!

Joan, no beguis més vi,
tornem al tall que és farà tard,
que ve la primavera
i queden molts ceps per podar,

i pel què sembla, de moment,
no ens caurà el cel damunt del cap.

Comentaris

  • A aixopluc [Ofensiu]
    Naiade | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Una poesia ben realista. M’agrada el caire optimista d’aquesta parella que troba solucions per tot i a tot s’emmotllen. Em sembla que si la cosa segueix com ara en tindrem que prendre exemple.

    Una abraçada

  • Bon dialeg[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-03-2011

    i ben resolt, dius veritats com temples amb paraules d'ermità, no estem gaire lluny de la cova, evolutivament parlant, i sembla que hi haurem de tornar.

    Bona feina!

    Ferran

  • panxample | 11-03-2011 | Valoració: 10

    Ei que passa Josep no et fiïs del temps, que ve rebotat, en qualsevol moment ens la farà i vos sou més tort que un rabassó.
    Un relat autèntic, potser sí que aurem de tirar enrere per apendre anar endavant.
    Avant i ben amunt.
    .

  • Un cel que no cau mai...[Ofensiu]
    Epicuri | 06-03-2011

    Per molta por i molts profetes anunciant catàstrofes, i molts, massa salvadors...
    tot i que un dia o altre te de caure, doncs no baixa tot el que puja?
    però mentre tant...

    Ei, que passa Joan,
    segur que és hora de dinar.
    Quatre rabassons,
    caçanella i tupí al foc.

    Per somniar despert,
    s'ha de saber somniar!!!

    em fa l'efecte de que en sou tot un mestre...molt de gust de llegir-te!

  • El cel a terra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2011 | Valoració: 10

    quan cau el cel potser plou. I si ho fa triomfa la perpetuitat. La proximitat amb la natura que desprèn la teva poesia encomana. La fantasia o el realisme de les converses donen gran vitalitat al relat, t'hi veig, us veig xerrant emmig del bosc, caminant pel Montsant. La teva poesia em fa venir salivera. Vaig a fer un aperitiu. Per cert, què és una caçanella? El meu pare es diu Casanelles de segon cognom. Una abraçada, poeta.
    aleix

  • Si el tenim el cel ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-03-2011 | Valoració: 10

    Relat interessant, Josep. M'agrada el títol. A vegades els de ciutat ens costa trobar el cel. Enhorabona i gràcies. Jo també t'envio el darrer meu publicat. És diferent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep fornells

josep fornells

70 Relats

231 Comentaris

61046 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Nascut al febrer del 73, visc a Poboleda (Priorat).

Somio despert,
que dormit no té cap gràcia.



pepforn@gmail.com