Vergonya

Un relat de: Bitxa
En aquest món
on som el que tenim
i no ens cau la cara de vergonya,

tenim un jaç
on dormim morint
i ens enduem riqueses a la tomba.

I no ens cau
la cara de vergonya.

I tant aprop,
llàgrimes al desert,
única font per poder assedegar-se...

...i no ens cau,
però la girem de vergonya.

Difícil poetitzar
tot el que avui
m’abasten els ulls.

Comentaris

  • contundent[Ofensiu]
    joandemataro | 04-01-2011 | Valoració: 10

    relat que dóna molt per pensar, et felicito
    et desitjor que els reis et portin moltes alegries
    joande

  • Som i Tenim[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-01-2011 | Valoració: 10

    El teu Relat em suggereix lligar en positiu el SOM i el TENIM. Gràcies, Josep.

  • Recordatori[Ofensiu]



    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC