Gràcies a tu.

Gràcies a tu.

Un nanet verd ha unit dos fils de colors
per fer un vestit a un sentiment que no té nom.
Aquest no portava arc ni fletxes, ni tan sols tenia ales.
No li calien per empènyer una fulla que es deixa endur,
per un riu sense cabdal, com un camí sense punt previst d'arribada.

No sé on portarà el vent les fulles de la caduca tardor,
però gràcies per compartir amb mi moments de soledat.
No sé quan deixaran de cantar els ocells a la berbena de l'alba,
però gràcies per posar música i fer ballar el meu esperit.

No sé quan s'extingirà la tènue llum de l'espelma que aclareix la nit,
però gràcies per deixar-me aprendre a llegir baix la teva clara ombra.
No sé quan l'eco es prendrà vacances i deixarà de respondre'm,
però gràcies per endolcir els meus llavis amb les teves paraules.

Darrera de llums de cristalls puc esbrinar petits somnis glaçats pel temps.
M'arriben paraules de filferro que vesteixo amb imaginàries entonacions.
Componc peces d'un trencaclosques alimentant peixos de colors en un estanc.
Dibuixo esbossos d'un somriure ple d'il·lusió refrescant que arriba en onades.

No em fa por emprendre un viatge d'imprevist i sense equipatge.
Sempre que baix la claror del cel engalanat per una festa de niguls,
i sobre la immensitat del seu mirall arrugat per vaixells d'espontaneïtat.
Allà al fons de l'horitzó hi hagi gent com tu.

Gràcies per ser-hi.