Cercador
Glop de llet
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La Bianca vivia a l'ombra dels colors vius, en un casalot amagat entre arbram mil·lenari i teranyines esponeroses. Era una dona de cap edat, fibrada de tant feinejar pel jardí salvatge que envoltava l'habitatge, per tal que els lliris místics no perdessin un to gris trencat que feia conjunt amb la gran façana on sargantanes semifoses-semifosques de l'existència lúgubre mandrosejaven fins i tot el respirar.
Però - i maleïria els 'peròs'- no se sap com uns esgarips van esberlar la vegetació i una colla de micos bananeros van profanar casa seva ballant descaradament i ensenyant el cul. Havien obert una llenca i el cel no s'ho va pensar dues vegades en enviar rajos de sol radiant.
Aquells primats van aprimar les bosses i les ulleres de sota els ulls verd molsa de la Bianca. Van repartir beguda de cocos allueja-clepses i estrafeien qualsevol paraula i gest de la dona.
Ella primer es va ofendre amb aquells animals atrevits. Però (també maleït) se li van encomanar el ritme i l'alegria.
Mentre aquelles bèsties van ser allà no es va moure del pati i la pell de la Bianca que de tan blanca semblava un glop de llet va anar esdevenint colrada, sanament bruna.
L'escalf tendre de l'astre rei i la companyia d'aquells éssers inesperats la va fer sentir-se diferent, un sentir-se diferent com ara tenia la pell i que era de menester de conservar (si no fos pels 'peròs', tan arrelats allà on havia estat sempre).
Però - i maleïria els 'peròs'- no se sap com uns esgarips van esberlar la vegetació i una colla de micos bananeros van profanar casa seva ballant descaradament i ensenyant el cul. Havien obert una llenca i el cel no s'ho va pensar dues vegades en enviar rajos de sol radiant.
Aquells primats van aprimar les bosses i les ulleres de sota els ulls verd molsa de la Bianca. Van repartir beguda de cocos allueja-clepses i estrafeien qualsevol paraula i gest de la dona.
Ella primer es va ofendre amb aquells animals atrevits. Però (també maleït) se li van encomanar el ritme i l'alegria.
Mentre aquelles bèsties van ser allà no es va moure del pati i la pell de la Bianca que de tan blanca semblava un glop de llet va anar esdevenint colrada, sanament bruna.
L'escalf tendre de l'astre rei i la companyia d'aquells éssers inesperats la va fer sentir-se diferent, un sentir-se diferent com ara tenia la pell i que era de menester de conservar (si no fos pels 'peròs', tan arrelats allà on havia estat sempre).
Comentaris
-
Que diria Froid?[Ofensiu]Annalls | 18-11-2013
Que diria que representen els monos,perquè és el més sorprenent de tot, encara que sient l'autora qui és, de fet es ben normal que de cop i volta uns monos vinguin fins el teu amagatall a fer-te una bona teràpia social. Ha ha molt bó!!
Per cert es la teva quinzena? Crec que sí, al fòrum no hi diu res.
PLOU i PLOU molt !!! Ha arribat l'hivern ,tapat que agafaràs fred!!
Anna -
Anís del mono[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-09-2013 | Valoració: 10
La llum del sol entre les fulles i una dona blanca anomenada Bianca dansa el mambo de la mà d'un mono que beu anís del germà de color negre. Blau cel a dalt, verd a mig camí, troncs marrons i una dona blanca anomenada Bianca ballant amb un mico negre. A la taula de la terrassa resta sola l'ampolla d'anís del mono. És buida. Una abraçada.
aleix
-
carai[Ofensiu]Jon | 03-09-2013 | Valoració: 10
un relat divertit i sorprenent! ... el que més m'ha agradat és el final, que pel que intueixo... és prou positiu!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436582 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com