Gairebé

Gairebé ho vaig fer. Vaig intentar-ho, de veritat. Estava decidit, era la meva oportunitat. M'hi vaig acostar amb calma, les mans començant a suar i quan just hi era davant, no vaig poder, no vaig gosar. Què dir-li? Com fer-ho? L'hauria espantat. Tot sembla més fàcil quan no ho has provat.

Des de ben petit que m'havia passat. Somiava una cosa i al dia era realitat. Somiava un gran premi, i aquest era atorgat. Somiava una festa i s'havia celebrat. Somiava una gala i hi anava encantat. Somiava una dona, apareixia al meu costat. Des de l'embaràs fins al part, tot havent-ho somiat. La cara de la primera filla, de la segona i del just nou nat. Tota la meva vida, l'havia prèviament somiat. Un do, una condemna? Mai ho havia analitzat. Sols sabia que somiava, somiava futures realitats i aquestes de debò existien, ho tenia més que provat.

Despertar d'un somni, quan aquest no ha estat plaent, no és cosa agradable, doncs per mi encara ho és menys. Havia somiat desgràcies, noves guerres, futurs accidents... tots un darrera l'altre, havien anat ocorrent.

Aquest matí despertava, llàgrimes als ulls i el cos calent. El cor bategant amb força, pols ben ràpid, caminar lent. Arribava fins la pica,em rentava la cara i sortia somrient. No volia aixecar sospites, no volia que fos diferent. Em conformava amb un darrer dia al costat dels que estimo, de la meva gent. Però a ella havia de dir-li-ho, la meva esposa, de nou mare recentment. Futura vídua cansada. Hauria de ser valent.

M'hi acostava amb calma, ja quasi hi era, però no vaig poder. Em mirava tota alegre, em mirava somrient. El somriure que estimava, els ulls que em feien content. Els seus llavis amagaven un t'estimo pronunciat lent. I jo amb llàgrimes als ulls, ella estranyada, res entenent. I l'atac que es pronunciava, m'atrapava i m'anava fonent. No vaig poder pronunciar-ho, ni tan sols li respongué. Vaig caure d'una sotragada i com ja sabia, el metge no arribà a temps.

Vaig deixar-la desemparada, mare sola i amb tres nens. Sols desitjo que segueixi, no es rendeixi per no res. Que visqui una vida somiada, somnis que jo ja mai més tindré.