fent poesia

Somio que no somio i que el somni és realitat

Escrivia, reescrivia i tornava a començar.
Observava, s'inspirava i descrivia tot creant.

Ésser implica existir,
Un mirall sols mira el passat.
Tots els records són ficticis,
igual que els somnis, no són reals.
Falsa realitat encabida en un mirall...
Cinc mil·lèsimes de segon retardat,
Poc més tard, però ja és passat.

La teva forma de mirar, transmet més del que puc expressar.
Ets poeta, no t'amaguis, tot això t'ho has inventat?

Escric tal com raja, tot això no ho he pensat...

Vine que t'ensenyaré com fer del present passat.
No t'ho havia dit fins ara, però t'he vist i m'he inspirat.

I ara tinc,
Un futur per endavant
Un present que és el regal
I un passat per recordar

Tu ets el regal que m'emporto,
Llavis amb sabor a humitat.