fent poesia

Un relat de: ALBAA

Somio que no somio i que el somni és realitat

Escrivia, reescrivia i tornava a començar.
Observava, s'inspirava i descrivia tot creant.

Ésser implica existir,
Un mirall sols mira el passat.
Tots els records són ficticis,
igual que els somnis, no són reals.
Falsa realitat encabida en un mirall...
Cinc mil·lèsimes de segon retardat,
Poc més tard, però ja és passat.

La teva forma de mirar, transmet més del que puc expressar.
Ets poeta, no t'amaguis, tot això t'ho has inventat?

Escric tal com raja, tot això no ho he pensat...

Vine que t'ensenyaré com fer del present passat.
No t'ho havia dit fins ara, però t'he vist i m'he inspirat.

I ara tinc,
Un futur per endavant
Un present que és el regal
I un passat per recordar

Tu ets el regal que m'emporto,
Llavis amb sabor a humitat.

Comentaris

  • saber que ets present[Ofensiu]
    Lèvingir | 18-09-2009 | Valoració: 10

    em fa veure el passat i saber que el futur
    s'esdevindrà si sóc pacient i atent.

    Lèvingir

  • Segueix fent...[Ofensiu]
    onatge | 14-09-2009 | Valoració: 10

    M'agrada tot el que desprèn el teu mirall de poesia. Sentiments amb llum i ombra...

    Salut.
    onatge

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ALBAA

ALBAA

7 Relats

5 Comentaris

3941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99