Funàmbul

Un relat de: iong txon

Amb aquest microrelat vaig guanyar el Repte clàssic DCXVIII, proposat per deòmises


Tal dia farà ja dos anys d'un esdeveniment que em va canviar la vida. Més important que el dia que vaig néixer, que el del meu matrimoni i per descomptat més important que el dia en què m'arribi la meva hora: aviat farà un parell d'anys que em va tocar la grossa de cap d'any.

La meva dona i jo sempre havíem somiat embarcar-nos en un creuer i fer la volta al món. Aquest fou el primer projecte que vam realitzar. Vam poder fotografiar les piràmides d'Egipte, ens vam enfilar al Corcovado i al Päo de açúcar, vam fer un volt per les Galàpagos i vam anar a l'òpera de Sidney. Vam jugar a golf a Singapur i ens vam capbussar a les Seychelles per empaitar peixos de colors.

Folrats com anàvem, tothom ens ha servit arreu, sense haver de servir ningú. Per aquest motiu, i per la llarga llista d'antulls per satisfer, ens vam descuidar d'aprendre a estimar. La distància entre nosaltres es va anar eixamplant fins esdevenir un abisme.

Només han passat uns quants mesos des que ens vam divorciar, però a mi em semblen anys. He anat rodant d'un lloc a l'altre vivint de nits i amb males companyies, immers en un món on tot s'ha esvanit com un miratge de la nit al dia.

Ara que ho he perdut tot, mentre escric la introducció de les meves memòries en aquest menjador social, espero poder encara recuperar el temps perdut i aprendre a valorar la importància dels petits detalls que la vida ens dóna de franc

Comentaris

  • Així és la vida.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 22-09-2017 | Valoració: 10

    Foto molt simpàtica i sobretot: ben centrada!. En els petits detalls hom hi troba les grans qualitats....
    El món fa moltes voltes i allò que era, de sobte es capgira del tot. Però sempre resta un solatge, un pòsit de les experiències viscudes que dona caràcter a la nostra forma de procedir. Jo hi havia viatjat força i ara, per qüestions de diners, amb prou feines vaig més enllà de les portes de sortida de Barcelona. Mes la meva ment viatja i somnia tostemps. Genial com el teu escrit situa el personatge en el passat i en el present, dues cares oposades de la mateixa moneda.

  • Jo no ho he pogut comprovar[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-01-2016 | Valoració: 10

    però diuen que, quan et toca la loteria, per moltes persones és més una desgràcia que un encert. Que el punt de referència de la vida canvia i que allò que era important deixa de ser-ho.
    Ho has explicat molt bé, amb la lletra impresa en una màquina antiga de les que teníem abans i que ens obligava a picar fort. És nota que ets un nostàlgic en aquest detall.
    De totes maneres, tot i que al final el teu personatge acaba en un menjador social, més d'un podria dir allò de "que me quiten lo bailao". És un comentari frívol però a mi m'agradaria fer la volta al món.

    Bon any!

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2016 | Valoració: 10

    Un bon relat que m agrada molt
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.