...Fins que perdi el seu nom la nit...

M'agradaria dedicar-te,
El poema més fràgil,
Perquè en el cas que es trenqués,
Caigués en les teves mans...

Voldria acollir-te,
Entre la immensitat dels meus versos,
I poguer explicar amb metàfores,
El que he aprés de tu...

M'agradaria abraçar-te,
I rodejar el que somies,
Per poder fer veure,
Que ho puc complir...

Voldria no deixar mai,
De dir-te a cau d'orella,
En presència de l'esencia del teu cos,
Que t'estimo...

M'agradaria dansar,
Sobre l'asfalt del teu passejar,
I caminar sobre els teus passos,
Fins que perdi el seu nom la nit...