Cercador
Fantasia culinària
Un relat de: Rosa Bragulat Artigas- Compartir:
FANTASIA CULINÀRIA.
La humil patata encara no en sap res, del seu destí. Arrencada dels camps gallecs, cel plujós sobre verd maragda, travessa amb camió el país fins a arribar a ser presonera d´una malla vermella,amb moltes companyes més. Unes mans no gaire fortes esgarrinxen la xarxa i la treuen.La miren amb atenció i la sospensen; és de mida mitjana.Servirà. Encenen el foc i hi posen una cassola amb aigua.Esperen cinc minuts, fins que bulli.La submergeixen i el miracle físic comença: arrenca el bull. Centenars de bombolletes juguen a fer-li pessigolles.Massa calor.Tot crema.Mitja hora després, la treuen.La llisor de la seva pell s´ha esquarterat,talment un dia de massa platja i sol.Les mateixes mans l´assequen i bufen.Està calenta. Comencen a despullar-la i es revela la seva verdadera identitat,llisa, grogueta i pàl.lida com la cera.L´aboquen a un bol, fons, i és llavors quan una amenaça sobtada s´abat sobre ella.Quatre punxes metàl.liques l´aixafen amb moviments contundents i repetits.Canvi d´estat: l´anterior solidesa ha derivat en una situació semilíquida que s´agreuja quan una allau de sucre cau empalagosament al seu damunt.Mariden, no hi ha més remei.La llei de la forquilla, que continua aixafant amb malvestat, així ho imposa.
El duet esdevé perillosament tercet quan l´ametlla mòlta ve a trobar-los.Q uin plaer deixar de percebre tanta dolçor! Xap,xap, la de les punxes de metall no es cansa, ho remena tot.Pau.
Les mans que s´acosten, lleument mullades.Acaronen la barreja,lluent i humida, tova.L´agafen entre els dos palmells, talment una carícia…
De sobte,moviment frenètic, circular.Ai, quin mareig! De tot plegat, petites boles ocres van ocupant, com un exèrcit de soldats rabassuts,el fons d´un plat.Quatre fileres marcials,vint individus clònics i avorrits.Ara ve la diversió, per fi! Rauxa.Els altres ingredients arriben convidats, ja entren per la porta de la cuina.Aquí veuríeu les ensucrades i lluents cireres confitades, l´aromàtic cafè mòlt, la saborosa ametlla trinxada, l´exòtic coco i els elegants pinyons. Tot esdevé una festa: tothom alterna amb tothom,conviuen,parlen i es barregen.Al final, lluïment de guarniments i tornada a l´ordre. Seriositat! Fileres sobre una safata, i al forn.Els reben dos- cents graus, pitjor que la canícula a una platja,que un desert ardent.Set minuts, pell colrada.Roentor i flaire.La safata ix, orgullosa, i en mostra el contingut, superb. Dia de Tots Sants. Bon profit!
La humil patata encara no en sap res, del seu destí. Arrencada dels camps gallecs, cel plujós sobre verd maragda, travessa amb camió el país fins a arribar a ser presonera d´una malla vermella,amb moltes companyes més. Unes mans no gaire fortes esgarrinxen la xarxa i la treuen.La miren amb atenció i la sospensen; és de mida mitjana.Servirà. Encenen el foc i hi posen una cassola amb aigua.Esperen cinc minuts, fins que bulli.La submergeixen i el miracle físic comença: arrenca el bull. Centenars de bombolletes juguen a fer-li pessigolles.Massa calor.Tot crema.Mitja hora després, la treuen.La llisor de la seva pell s´ha esquarterat,talment un dia de massa platja i sol.Les mateixes mans l´assequen i bufen.Està calenta. Comencen a despullar-la i es revela la seva verdadera identitat,llisa, grogueta i pàl.lida com la cera.L´aboquen a un bol, fons, i és llavors quan una amenaça sobtada s´abat sobre ella.Quatre punxes metàl.liques l´aixafen amb moviments contundents i repetits.Canvi d´estat: l´anterior solidesa ha derivat en una situació semilíquida que s´agreuja quan una allau de sucre cau empalagosament al seu damunt.Mariden, no hi ha més remei.La llei de la forquilla, que continua aixafant amb malvestat, així ho imposa.
El duet esdevé perillosament tercet quan l´ametlla mòlta ve a trobar-los.Q uin plaer deixar de percebre tanta dolçor! Xap,xap, la de les punxes de metall no es cansa, ho remena tot.Pau.
Les mans que s´acosten, lleument mullades.Acaronen la barreja,lluent i humida, tova.L´agafen entre els dos palmells, talment una carícia…
De sobte,moviment frenètic, circular.Ai, quin mareig! De tot plegat, petites boles ocres van ocupant, com un exèrcit de soldats rabassuts,el fons d´un plat.Quatre fileres marcials,vint individus clònics i avorrits.Ara ve la diversió, per fi! Rauxa.Els altres ingredients arriben convidats, ja entren per la porta de la cuina.Aquí veuríeu les ensucrades i lluents cireres confitades, l´aromàtic cafè mòlt, la saborosa ametlla trinxada, l´exòtic coco i els elegants pinyons. Tot esdevé una festa: tothom alterna amb tothom,conviuen,parlen i es barregen.Al final, lluïment de guarniments i tornada a l´ordre. Seriositat! Fileres sobre una safata, i al forn.Els reben dos- cents graus, pitjor que la canícula a una platja,que un desert ardent.Set minuts, pell colrada.Roentor i flaire.La safata ix, orgullosa, i en mostra el contingut, superb. Dia de Tots Sants. Bon profit!