Negoci estival

Un relat de: Rosa Bragulat Artigas

IX.NEGOCI ESTIVAL.


S´ha despertat a dos quarts de dotze.Volupuosament, desempereseix el seu cos atlètic estirant els braços cap amunt, i després fent moure les mans.Té vint-i-dos anys,però es cuida molt.No vol ser d´aquelles dones que als quaranta o abans es comencen a adonar que la força de la gravetat sempre té una raó de ser.I tampoc no s´ho pot permetre.Per això hi posa remei, encara que li costi calés:bons productes de farmàcia, de dietètica, massatgista,perruqueria setmanal, raigs UVA...Cal mantenir el cos jove,esvelt i àgil,perquè és la seva eina de feina,principalment ara, a l´estiu.De setembre a juny viu una vida ortodoxa,corrent,fins i tot la podríem qualificar de típica i convencional:els estudis de Dret li ocupen bona part del dia.Fa just un mes que ha acabat segon,i tret d´alguna assignatura que se li ha ennuegat,com el maleït Dret Romà,va cursant els seus estudis amb esforç i dignitat.
Però aquesta vida tan pautada es trenca en bocins alguns caps de setmana i a l´estiu.És escort,el que antigament era una puta,però amb refinament.En una època en què les minyones han passat a ser servei domèstic i els porters, conserges, no hi ha raó per qualificar aquesta noia amb un nom tan curt però malsonant.A més, escort sona a mot estranger, tot molt “british”, internacional,a luxe i refinament, a vetllades amb homes interessants i rics.I gairebé sempre sol ser així, malgrat que hi ha algun episodi llord que ha hagut de soterrar sota capes d´oblit,que no vol recordar.
Nascuda com a Mariona, per a la clientela passa a ser la Yvette,de ressons gals i de “femme fatale”.Culta,refinada,estilosa i actual.Dos noms, dues vides,dos mòbils.El convencional, per a pares,família i amics.El de la feina, solament per als clients.Cap dels dos aparells no sap de l´existència de l´altre.Els clients no saben que els seus pares estan separats fa uns quants anys, que té dos germans més petits i que els seus amics conformen un grup heterogeni on hi conviuen antics companys de Batxillerat, futurs advocats i la colla de quan estiuejava de petita a Blanes.I tots aquests tampoc no saben de l´existència d´homes que per a la Yvette són un simple penis i una cartera ben plena.Ho porta bé, és Gèminis,i no li fa res repartir el seu món en dos hemisferis antagònics.
Surt del llit,es dirigeix a la cuina.El primer que fa és preparar-se un cafè, d´aquells de càpsules que una maquineta vermella trinxa i esprem.Se´l pren en dos glops, és hora de dutxar-se ja.Dotze del migdia d´un dia que torna a ser anunciat com a calorós, a ciutat la temperatura ja ronda els trenta-dos graus.L´aigua freda llisca pel seu cos, s´ensabona amb un gel que fa olor de vainilla,s´eixuga amb una tovallola de bon gramatge i sospira.Ningú no la sent, viu sola en un apartament, gaudeix d´una llibertat total,una sensació que els dies que es replanteja el “fins quan, això?”,la fa reviscolar i seguir amb una vida que molts gosarien qualificar de complicada.Per als seus pares i coneguts, treballa com a secretària en un bufet d´advocats ( jornada completa a l´estiu i mitja durant el curs),però solament ella sap que l´únic bufet que coneix és el dels restaurants de luxe als quals acudeix en companyia d´homes que bé podrien ser el seu propi pare.Es perfila les celles i mira amb cura mans i peus: l´esmalt vermell continua perfecte.La seva vida és una mica com aquest color,reflexiona llavors: pulsió, sang calenta i passió.Per dinar, una amanida,filet planxa i síndria.Sa, ràpid i net.Com ella.Com quan fa l´amor amb els clients, no, perdó, carda.Mentre fa aquesta analogia, sona el mòbil B,el prohibit,el misteriós,el de la cara obscura del plaer pagat a cop de taló.Despenja i parla amb una veu càlida, femenina,sensual,a voltes submisa.Una geisha per complaure l´home.Disposa de vint minuts:l´empresari amb qui s´allitarà ja s´està apropant amb l´automòbil,últim model.Davant el vast armari obert, s´atura i passa revista a la legió adormida de vestits que pengen.Ràpidament en tria un:curtet, color ivori i amb botons daurats.Clàssic però sensual,car i elegant.Les sabates,vermelles, a joc amb l´estret cinturó.Maquillatge sobri, perfum rere les orelles i al coll i una raspallada als cabells, negres com la nit.Disfressa fora de Carnestoltes,per agradar, per enterrar aquella Mariona jove que fins fa dos anys feia tots els oficis imaginables fins que va arribar un dia que va dir:” prou”, tan jove i desaprofitada.
El rellotge de disseny marca gairebé un quart de quatre.El timbre del porter electrònic sona a tocs curts però repetits, com quan ell la penetra.La màgia del taconeig pren força sonora sobre el terra de parquet recén estrenat.Al moblet del rebedor hi ha un mirall: la Mariona s´hi mira,complaguda, i es troba estupenda,fresca i poderosa.De l´altra banda, la Yvette li somriu,pestanyes infinites i els llavis tots vermells.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Rosa Bragulat Artigas

6 Relats

1 Comentaris

2384 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00