Fans

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Un bon dia, quan vegem
junts amagar-se les tardes
darrere del campanar
de l’església, les hores
(dues busques que s’encalcen
debades) ens miraran
a nosaltres ja menys àvids
d’elles. Fans del nosaltres
d’ara, ens recordarem
afanyant l’engranatge
tenaç sota les esferes,
atresorant els instants
amb la fe de les campanes.

Comentaris

  • molt ritme[Ofensiu]
    Atlantis | 13-05-2022

    Molt ritme té el poema pels encavalcament dels versos. Jo crec que parla del pas del temps des de les campanes que mirem i ens miren. Bon poema

    El que m’has comentat, i t’agreixo, està escrit de fa un temps però segueix vigent ara.
    Déu, està escrit especialment en minúscula, perquè no em refereixo a cap déu en particular, inclús no és especialment déu, sinó allò que transcendeix lo material. Quan vaig començar a escriure poemes m’adonava que paraules que havia rebutjat per la seva connotació, tenien un nou significat i jo com escriptora volia donar-les-hi en el poema, però per altre banda no es contradeien amb la sal i el pa de la terra.

    Et seguiré llegint.