El petó que mai et vaig fer

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Tots els semàfors al meu cervell
i el parallamps dins el teu castell
senten la tempesta
ran de pell

d’un esglai els llavis se’n van
i jo engalano l’espai en blanc
començant la festa
pel final

Que el matí no ens trobi
escombrant els pecats del carrer
Que la nit no ens robi
el petó que mai et vaig fer

t'omplo de pètals despullant flors
catifes blanques sobre les pors
dels meus fantasmes
al rebost

tan avesat a saltar paranys
al cor de pedra se li fa estrany
ensopegar entre vidres
un diamant

Que el matí no ens trobi
escombrant els pecats del carrer
Que la nit no ens robi
el petó que mai et vaig fer

Comentaris

  • Està bé, el relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-12-2016 | Valoració: 8

    No he entès molt el sentit del relat, però no cal, perquè de totes maneres les imatges metafòriques verbals estan ben aconseguides (no hi ha rima, això sí) i t'ajuda a imaginar-te l'amor de dos rocambolers que no saben si durarà sempre però que ara per ara estan extasiats.

    Si no m'equivoco aquest és el sentit del conte.

    Fins la propera!!

  • Trobador[Ofensiu]
    Nil | 18-10-2016 | Valoració: 10



    Déu n'hi do! la força sonora d'aquest poema. Ets un trobador d'aquest nou mil.lenni. Fantàstiques imatges suggeridores. Aquí hi veig dues polaritats en lluita. I el que em xoca més és que al final acaba guanyat l'amor "cortès", segons el meu entendre, és clar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: