Islàndia

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Tan escandinava
com l'horitzó dels teus dits
que broda amb trèvols i alfàbrega
les meves recances

tan franca
com l'aigua dels geisers
i la pluja horitzontal
amb que esclaten les cascades

tan insòlita
com la drecera cirular
de la nostra aliança

m'hi duràs algun dia
però jo la somio així
amb ulls oberts cada dia
la nostra Islàndia

Comentaris

  • Essència de taronja | 10-05-2019 | Valoració: 10

    que inspiradora la vostra Islàndia. Molt bonic!

    Et seguiré llegint, m'has agradat.

  • Terra[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-05-2019

    De vegades l'amor a una terra estrangera pot ser profund; és lògic equipar-lo a l'amor per una dona.

    Jo m'estimo Sicília, podria escriure els versos:
    "Si et torno a veure,
    et faré destrosses
    amb la meva lupara."

    Però com a poeta no dono gaire, ja ho veus.

    M'ha agradat molt la teva oda a la dona i a la terra.

  • Paronàmica[Ofensiu]
    Nil | 06-05-2019 | Valoració: 10

    Nostàlgia per aquest país?, enamorat d'algú d'aquesta terra? Tant fa! Perquè el poema és presta a ambdues interpretacions. Un poema de panoràmiques fantàstiques, de suggerents sensacions que et fan fer particip d'aquest delit literari com és aquest bell poema teu. "la pluja horitzontal amb que esclaten les cascades", bellíssima postal! Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: