En una nit eterna

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Les cançons ens van mentir
al pou de matinades cegues
l'ombra cosida al destí
els ulls regant clavegueres
com laberints sense fi
en una nit eterna

com laberints sense fi
com satèl·lits de tristesa
núvols en els gratacels
diaris molls a les voreres
neons cremant-nos la pell
en una nit eterna

neons cremant-nos la pell
la pell sobre carn deserta
i el desert l'últim record
un record cobert de gebre
i el gebre trencant la veu
en una nit eterna

Comentaris

  • Atrapat[Ofensiu]
    Victre | 05-11-2016

    Felicitats pel relat!
    Jo hi veig algú atrapat pel destí, i que no pot modificar-lo, (tot i que hi ha cançons que ho pinten molt fàcil).
    A veure si l'arribada d'un nou dia és el catalitzador del canvi que busca!

    Víctor

  • Un relat apreciablement bo.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 29-10-2016 | Valoració: 8

    Està bé el teu relat.

    Si l'he entès bé, es tracta d'un moment trist, potser el vespre o la nit, en que dels teus ulls regalimen llàgrimes i el temps passa trist i a poc a poc.

    No és cap sensació agradable la que descriu al poema, però no obstant això no està malament el poema, no.

    Ens veiem, El Nou Rei!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: