Extasiat de tu.

Extasiat de tu.

Una besada fou l'inici d'un allau,
una caiguda de peces de dòmino
amb cap botó de pausa per prémer.
Un adéu a diplomàcies
sense voravia per baixar-se a mig camí.

Vaig robar-te la parla en una assalt de diligència
sense témer per la condemna que estava per venir,
fent dels dubtes uns fervents fans
i de les preguntes una ratlla en el dia d'ahir.

I em respons amb esment
la correspondència d'una bústia repleta de contingut desig,
fent infinita la distància entre por i rebuig,
tallant tot lligam entre la terra i aquest apartat nigul.

&

Bevent de l'oxigen que emanen els teus llavis
acceleres l'arrítmic alè d'un assedegat,
que enganxat a les agulles dels teus dits
dona vida a somnis de càlides nits d ‘estiu.

Superant els entrebancs d'un botó de camisa indecís
i amb la destresa d'un carterista novell,
quedant atrapat dins les teves butxaques sense fons,
caic en el miratge que amaga la transparència del teu vestit.

Incapaç de sotmetre l'afany colonitzador
que governa una expedició d'horitzó sedós.
Resseguint el camí que improvisa la tremolor dels meus dits,
estirant de l'espiral que volta un cordill sense fi,
després de dolces dreceres conquereixo els teus pits.

I vesteixes de joies el meu cos amb la generositat
que regalen els teus llavis de fruita madura,
buidant el furgó blindat que has obert sense cap tir,
convertint-me en el mortal escollit per una deessa de trànsit.

&

Mirant a ambdues parts abans de creuar,
cerco la teva mirada de complicitat
per pujar la barrera que marca la frontera
abans de sentir xisclar les cremalleres.

Una onada acompanya la rendició del teu vestit
inaugurant una jornada de portes obertes,
aclarint les incògnites de tota equació per esbrinar
i simplificant-ho tot fins a quedar-nos nus.

Rastrejo amb mans de fang i fe de creient
les tornejades columnes del teu temple,
sense que centímetre quadrat quedi desposseït.
Baixant la muntanya russa de la teva esquena
fins a sumar el coratge que cal per a l'atracció estrella.

&

Entrecreuant els dits de suoses mans
filem un reixat del que no volem escapar,
un laberint del qual hem tapiat tota sortida d'emergència
sense parar esment de recordar el camí de tornada.

Venc i tornaré en un moviment de vaivé
fent efectiu el bitllet d'anada i tornada.
Per quedar-me sense estar, per fugir sense anar-me ‘n,
i tornar a visitar, un i altre cop, els llocs on vull romandre.

Efervescent em recorre l ‘espatlla, per camins impossibles,
la migració estival d'un seguit de càlids gemecs,
desendreçant-ho tot al pas d ‘un cicló hormonal
fins exhalar per la boca segrestada per un humit carmí.

&

Em conquereix una llum els ulls
com la que desprèn un nadó en descobrir un nou color.
M'enlaira una força incontrolable
com l'instint que encoratja el primer vol d'una oreneta.
Em recorre la pell un serè tremolor
com les ones que enceta un veler en un mar en calma.
Se'm dibuixa un tímid somriure
com el d'un infant que saltant trenca miralls de pluja en el carrer.
Se m'entela dolçament la mirada com un miratge de carretera un càlid migdia d'estiu.

Amuntegades als peus del llit romanen arrugades ofrenes a Afrodita,
mentre resto immòbil segrestat per la hipnosi d'una carícia,
refredant la suor, sense vestir xandall ni calçar esportives,
recobrant la noció del temps, i d'allò que tal volta no està bé,
fins caure rendit en el somni d'un dolç cansament.