Cercador
Et trobes la vida cara a cara...
Un relat de: onatge- Compartir:
Camino pel carrer i ja trobo
les primeres fulles de la tardor.
Camino distret de tot i de tothom.
El sol va al seu aire de la tarda.
Ara miro a terra ara miro endavant.
Mentalment sóc independent del voltant,
ara que vaig sol i caminant.
Escolto campanades
d'un campanar llunyà.
Pel carrer persianes anònimes,
cares del mai-més.
Fulles i més fulles
la tardor ja és al carrer.
Vaga de pescadors, de vegades
els sentiments també estan de vaga.
Sento i tinc fred que em traspassa el cos.
Sóc l'anònim insignificant.
Un més del carrer anònim.
Les emocions ja no em
caben a la butxaca.
Perdo el meu temps d'home
i esdevinc terra que
és el que sempre he estat.
M'agrada caminar
i segurament camino poc,
i potser només caminant
et trobes la vida cara a cara...
Des del far.
onatge
Comentaris
-
Camina...[Ofensiu]Anna Rispau | 02-12-2010 | Valoració: 10
Camina, amic Onatge.
Treu les emocions de la butxaca i teixeix un abrigall de coratge,calça't les ales del vent i enfronta la vida cara a cara.
Una preciositat de poema amb el reflex dela llum del far.
Una abraçada perquè no deixis mai de caminar. -
Caminar...[Ofensiu]brins | 11-11-2010 | Valoració: 10
Una íntima passejada de tardor explicada amb serenitat i bellesa. Una reflexió que incita el lector a no deixar mai de caminar... per poder sentir la vida.
Felicitats!
Pilar -
sensacions...[Ofensiu]- | 05-11-2010
Gairebé he trobat els meus propis pensaments reflectits en aquest poema. M'ha semblat reconeixer aquesta passejada mental mentre camines pel carrer, primer observant i sentint l'entorn, després observant i sentint l'endins...
"Les emocions ja no em caben a la butxaca": bonica expressió. Els teus poemes denoten una sensibilitat especial.
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394493 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com