Estudiants versus Taxes

Són les 14:48 del migdia i estic sola al pis que comparteixo amb les meves dues millors amigues a Barcelona. A la televisió no fan cap programa de profit, així que decideixo pujar la pantalla del portàtil, a veure què puc fer. I, de sobte, em ve al cap. Avui som dia 10, demà és dia 11. La vaga. Vaga d'estudiants de totes les universitats d'arreu de Catalunya. Una vaga en contra de la pujada de taxes, ja que la matrícula ha passat d'entre 600-900€ a 1600-2000€ en qüestió de 5 o 6 anys. Estic d'acord amb la seva protesta, però: i si jo no estic d'acord amb fer aquesta vaga? Què passa si jo vull anar a la universitat a fer classes? La resposta és simple: no puc. A la Facultat de Filologia pretenen anar a dormir-hi avui i així organitzar "piquetons", com ells diuen, per tal que ningú no hi pugui entrar. També han dit alguna cosa sobre cadenes i sobre lligar-se. També he sentit la paraula columna. Per tant, només tinc una opció: quedar-me al pis i perdre'm unes classes que segurament em faran falta per l'examen del dia 19 d'octubre (que coincideix amb el meu sant). Com ja he dit, no és que no estigui d'acord amb els motius de la vaga, però què aconsegueixen fent això? Es queixen que la qualitat dels estudis és menor, que s'han reduït hores... i ells mateixos decideixen perdre voluntàriament hores de classe! A les 12 del migdia, a més a més, hi haurà una manifestació al davant de la facultat, a la Plaça Universitat. A mi els meus pares m'han prohibit d'anar-hi. No patiu, no hi aniré. La meva ànima estarà amb tots aquells que es manifestin demà, però, reitero: no crec que sigui la manera. Així no. Podria dir que la violència no és la manera de solucionar les coses, però només cal tirar uns anys enrere per veure com funcionen les coses realment.