Cercador
Plorar és positiu
Un relat de: Blauverd- Compartir:
No us ha passat mai que de vegades teniu ganes de plorar i no sabeu per què? A mi si. Em va passar fa poc. Em van venir unes ganes infinites de plorar i em vaig tancar al lavabo per tal que ningú no em veiés. Mentre plorava, vaig començar a reflexionar, a pensar... I va sorgir la inspiració.
A mi m'agrada molt escriure històries, però no les acabo mai. Sé com començar-les, sé com acabar-les, però no sé emplenar-les. I, quan plorava, em va venir al cap l'argument d'una història. Em vaig eixugar les llàgrimes i vaig anar corrents cap a l'ordinador. Necessitava escriure, fer constar tot allò que m'estava passant pel cap. I, sense que me n'adonés, vaig escriure nou pàgines. De dalt a baix. Però no només vaig escriure el principi d'una història; vaig transmetre tots els meus sentiments al paper. Va ser com si m'obrís, no havia de pensar, les paraules s'anaven lligant soles i jo cada vegada em sentia més neta i més bé per dintre. Va ser màgic.
Mai hagués pensat que les llàgrimes poguessin aportar alguna cosa positiva, de debò, però vaig descobrir que ajuden a fer sortir el teu jo més íntim. I això és molt important.
El meu consell és que ploreu. Encara que no sapigueu per què ho feu. Deixeu que les llàgrimes llisquin i, amb elles, també marxaran les vostres pors, els vostres patiments... No us aguanteu les llàgrimes. En aquesta vida, hi ha tres coses que per mi són essencials: riure, cridar i plorar.
I, sobretot, no penseu que plorar és de covards. Plorar és de valents. De valents que s'enfronten a la realitat.
A mi m'agrada molt escriure històries, però no les acabo mai. Sé com començar-les, sé com acabar-les, però no sé emplenar-les. I, quan plorava, em va venir al cap l'argument d'una història. Em vaig eixugar les llàgrimes i vaig anar corrents cap a l'ordinador. Necessitava escriure, fer constar tot allò que m'estava passant pel cap. I, sense que me n'adonés, vaig escriure nou pàgines. De dalt a baix. Però no només vaig escriure el principi d'una història; vaig transmetre tots els meus sentiments al paper. Va ser com si m'obrís, no havia de pensar, les paraules s'anaven lligant soles i jo cada vegada em sentia més neta i més bé per dintre. Va ser màgic.
Mai hagués pensat que les llàgrimes poguessin aportar alguna cosa positiva, de debò, però vaig descobrir que ajuden a fer sortir el teu jo més íntim. I això és molt important.
El meu consell és que ploreu. Encara que no sapigueu per què ho feu. Deixeu que les llàgrimes llisquin i, amb elles, també marxaran les vostres pors, els vostres patiments... No us aguanteu les llàgrimes. En aquesta vida, hi ha tres coses que per mi són essencials: riure, cridar i plorar.
I, sobretot, no penseu que plorar és de covards. Plorar és de valents. De valents que s'enfronten a la realitat.