Vells records

I riu. Riu molt fort. Quins temps aquells... Feia temps que buscava el seu diari, aquell diari en el que havia escrit tant els bons moments com els dolents, aquell diari que s’havia mullat amb les seves llàgrimes i s’havia impregnat d’alegria quan ella estava contenta. De sobte ho veu. Allà sota, ben petitet. «Iris i Nil per sempre!». Aquell escrit... En Nil havia sigut el seu primer amor. En certa manera, mai se n’havia desenamorat del tot, ell sempre havia tingut un lloc al seu cor, per petit que fos. Milers i milers de records comencen a sortir-li de dins en forma de sospirs, rialles, llàgrimes. I torna a riure. Aquest cop no tan fort com abans. Quan era petita, havia escrit aquell missatge a totes i cada una de les pàgines del seu diari, per no oblidar-se mai d’ell. I havia funcionat.