Gallet

Ho tenia molt clar. Feia mesos que ho rumiava: tot el dia hi donava voltes, era l'últim pensament que tenia abans d'anar a dormir i el primer que tenia en llevar-se. I, finalment, va veure-ho clar: calia fer-ho. I calia fer-ho aviat.
El va sobtar que no fos tan fàcil com a les pel·lícules nord-americanes: allà, fins els assassins més sapastres se les enginyen per comprar una pistola. Aquí, en canvi, no hi ha una botiga d'armes a cada cantonada. Però ho va aconseguir —en el com, no ens hi entretindrem pas—.

**

Es treu les claus de la butxaca i busca frenèticament quina és la bona. La troba. La posa al pany. Gira. Obre. Entra. Tanca. Es treu la pistola de la motxilla. Camina. Avança. Tomba. Entra a la sala. La veu. El veu. La mira. El mira. Es miren. Ell aixeca l'arma. L'apunta. Ella respira de pressa. No pot moure's. Ho té clar. Ho ha de fer. El mira. No deixa de mirar-lo. No plora. No somriu. No té cap expressió. Abaixa la mirada. Agafa l'arma més fort. El mira als ulls. La mira als ulls. Posa el dit damunt del gallet. Tanca els ulls. Els apreta fort. Manté el dit damunt del gallet. S'atreveix. Els obre. El mira. La mira. L'estima. Treu el dit del gallet. Ella fa una passa. Ell es tensa. Ella recula. Es tornen a mirar. Amb intensitat. Torna a posar el dit damunt del gallet.