estimada mare

Avui em ve de gust parlas sobre la persona que més estimo i estimaré del món, i aquesta persona és la meva mare. Tal vegada em ve de gust perquè ara que no la tinc diàriament vivint amb mi, ni la veig tot el que m'agradaria, hagin moments que la necessito perquè no puc més i la seva simple presència em tranquil·litzi... vaig trobant a faltar el que de vegades vaig tirar de més.
Jo sé que no li dic lo que me l'estimo quan la veig, que no la beso, que no l'abraço... però ella em coneix i hi ha vegades que aquell que menys demostra sent fins i tot més que els altres, i sap que lo meu és pura façana. A simple vista semblo freda, distant, reservada i poc afectuosa, però a l'interior guardo milers de sentiments que m'agradaria que sortissin fora, sento abraçar, sento besar... però no sé perquè la meva forma de ser moltes vegades m'impedeix fer-ho, no em llanço i queden en això, en simples sentiments.
Em coneix bé i sap que la vull més que a la meva vida, i sé que algun dia em penediré de no haver-li-ho dit més vegades. Odio tenir aquesta forma de ser.
Mare, em vas donar la vida fa gairebé 21 anys, gairebé et costa la teva que jo avui dia pugui estar aquí i per això mateix considero la vida un regal i dono gràcies cada dia. Una vegada vam néixer ho vas deixar tot para així poder estar pendent de nosaltres dos les 24 hores del dia sense que ens faltés res i vas fer per nosaltres dos l'impossible, juntament amb l'àvia, que ella per a mi és la meva 2ª mare.
I durant 21 anys, junt amb el meu pare, m'has donat tot el que has pogut i més, sense demanar gens a canvi. Si algun dia sóc mare, tant de bo sigui almenys la meitat del bona mare que has estat tu amb el meu germà i amb mi.
M'has aconsellat sempre i no t'has equivocat mai, és veritat això que les mares sempre tenen raó... m'has vist plorar, riure, pujar, caure, alegre, amb el cor trencat, malalta, amb ganes de menjar-me el món, trist, sola... sigui com sigui sempre has estat al meu costat i sé que no et vas a anar mai d'aquí, ets l'única persona amb la qual estic segura de que vaig a poder comptar sempre per a tota la vida, i des d'aquí et vaig a dir el que més d'una vegada em ve de gust dir-te i no faig, i és que t'estimo... molt.