ESPURNES

Quin poema més brillant i enginyós, ple d'espurnes d'optimisme per la Brideshead, espurnes que la defineixen com a ésser humà, amable, solidària i sempre a punt per ajudar a tothom.

Preciós homenatge a aquesta poetessa sensible.
I al autor no cal dir-li que no hi ha res més bell que convertir la generositat en poema.

helena

uoooOOOoo! Espurnes per tot arreu! jejeje

Espurnes que mostren l'energia que desprén l'amor... aquella força que travessa els teixits del cor i recórre incansable tot el cos. Espurnes que la seva mirada et fa sentir. Provocades per aquella persona tan especial, pels seus moviments, pels seus gests, per cada petit detall dels seus actes, per les seves paraules, aquella tendresa que sembla posseïr-te...

uau! Tan de bó tots els comentaris fossin com el teu! M'has impressionat tu! merci!

Ens veiem per aquest petit món ple de grans espurnes! jejejeje

que vagi bé!
Gemm@

"Sento la teva fugacitat
que s'apropa lentament
i m'envaeixen uns estels trenats
com aquella madeixa
que descabellem
i intentem esbrinar
la llarguesa d'aquell fil
del que depèn el nostre amor."

Genials aquests versos....

He arribat fins aquí saltant, saltant, de comentari en comentari, descobrint texts, autors... i biografies! La teva ha estat definitiva: no em puc declarar poeta com tu però crec, amb tu si m'ho permets, en la força d'una mirada; quan en trobo una de plena o ferma, faig conversa, encara que sigui en silenci, que és quelcom que no em molesta. Compartim mestre, també: en el meu primer relat enviat he intentat agrair-li mínimament els moments de goig que m'ha proporcionat...
El teu poema m'ha encisat i les teves Espurnes m'arriben... és clar que he de llegir-te més per descobrir-te, però ara mateix, voldria enviar-te una abraçada encantada,
Una quimera

Espurnes que il·luminen els moments foscos, els enigmes de la nostra pròpia naturalesa humana. Un cant a l'amistat que traspassa la llunyania i ens apropa amb un fil tan eteri com fort.
És màgic saber que ens uneixen les paraules, que les sentim tantes vegades a frec de cor com si fossin talment carícies.
És una sensació difícil de descriure i tu l'has dibuixat amb el traç improvisat i ferm que neix del cor.

Espurnes que són com estels lluminosos en la immensitat de la que tots formem part.

Una abraçada!

no és estrany que siguis tant tendra... que estimis, que tinguis una visió relaxada de la vida, que recordis tot allò bo que has viscut i que el teu poema, suaument, desprengui foc...
felicitats pel teu poema.
Una abraçada.

recorda'm que et llegeixi
també he parlat amb la Montserrat i sóc deixeble del Pol
gràcies per les teves paraules

... pel teu comentari. Me'n alegro que el descobrir-me t'hagi estat especial, però, perdona, en allò que em dius que el meu sonet és poc mètric no estic d'acord, ja que crec que he escrit uns versos decasil·labs cesurats5+5, amb els primers emistiquis femenins. M'agradaria que em diguessis el peerquè de la teva opinió. Gràcies!
Una altra cosa, jo també t'acabo de escobrir amb un gran enginy i sensibilitat poètica. Enorabona!

Una abraçada!!
Montse

Bon amic roda03,
que et puc dir jo que no t'hagin dit?
si més no, estic molt emocionada,
em saps transportar entre música celestial a un món meravellós,
on hi reina la saviesa, la senzillesa, l'amor i la bondat.
Continua així roda03!
Brindo per la teva poesia, la teva bondat i per la teva amistat més sincera.
Una forta abraçada. Maria Pilar Palau Bertran.

ens deixes un cop més la mostra de la teva senzillesa i la destresa amb que fas anar les paraules al teu caprici. Cada vegada que llegeixo un poema teu penso que és impossible que et superis, però de sobte apareixen un versos que semblen tenir vida pròpia, i em demostren que no hi ha res impossible.

Veig entre els teus versos un sentiment noble i profund. Veig el pas del temps que tu dibuixes en una pell més noble i atractiva.

I les espurnes, que donen una brillantor màgica i especial a tot el que t'envolta. Fins i tot quan tanques els ulls, per descansar.

Ets tot un mestre, i rendeixo el meu barret als teus peus.

Els teus versos són l'espurna d'aquesta web.

Una abraçada.

Salz.

Des que m'ho vas dir, vaig tenir la seguretat de trobar-m'hi un poema, que seria preciós, de nou. I no has trigat...

"Assegut damunt l'escull
de la meva platja
i albirant discretament
l'embat de les aigües
que colpegen el meu llagut,
puc escoltar la simfonia d'un oboè
mentre m'imagino la teva presència.
..."

Les teves paraules són, totes elles, les que composen la millor simfonia... la d'una amistat pura, transparent i ferma.

Com em va dir un estimat relataire, també a mi aquest web m'ha donat moltes satisfaccions, i aquesta última, venint de la teva ploma, m'ha esborronat els ulls...

Gràcies, roda03, estic en deute amb tu.

Un brindis per la teva poesia i una abraçada agraïda!