Escrit per a ningú

Ostres tu!! No sé com dir-te el que sento ara mateix. És una barreja de melangia, serietat, somriures i sospirs... No sé noi, el que sí que et puc dir és que m'ha agradat molt! L'enhorabona, trobo que és un relat molt ben aconseguit, sense massa argument, com els que m'agraden a mi.
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

no dic res... nomes vull silenci...
es una descripcio unica, m'encanta el joc de paraules que fas quan una et porta a parlar de l'altra, preguntes a l'aire, al silenci...
totes les paraules estan conseguidíssimes, no sé què més dir, romandré en silenci per fer companyia a l'escrit, jeje....
Raül

per descriure el que he sentit al llegir aquest escrit...així que només dir-te que m'ha encantat, és genial i ara que regni el silenci...

llegir el poema només amb la mirada, sense veu, sense glops de cervesa ni música de fons... silenci... per gaudir d´aquest escrit de cristall fi que amb soroll es trenca... pentines les fragments, els espaies, els situes, els mimes, repeteixes mots que encadenen silencis de seda... interrogants i parèntesis omplen d´interrogants, de dubtes, de preguntes entre boires incertes... mai havia vist omplir tan bellament... el silenci.
quedo bocabadat... em sento ple, ric... després d´un plat tan fi...
felicitats... t´havia buscat per la web i no et trobava... ha valgut la pena... et seguiré llegint amic... comparat amb tu... jo sí que sóc un pobre NÀUFRAG!!!! una abraçada!

Aix... Silencis... de vegades tant meravellosos i de vegades tant complicats. M'agrada el joc que fas, com en parles d'ell... com son els teus silencis? Sempre he pensat que quan pots estar en silencia amb algú... és quan realment estàs còmode amb aquella persona. No abans.. que necessites trencar aquell bonic moment, per què "cal parlar a cada instant". No gràcies. Soc molt amant dels silencis... dels que sobretot volen donar a entendre "enteniment, i benestar".
Endavant!