ES TANQUEN LES PORTES I COMENCES UNA NOVA EXPERIÈNCIA DE LA VIDA

Un relat de: Jl.Odette
"El Mirador de Montepinar és testimoni del casament de l'any. Els propietaris de la finca converteixen l'ascensor en el memorable escenari de l'intercanvi de vots!"

La nit del passat dissabte dia 7 d'agost del 2010 es va celebrar la cerimònia de la Maribel i en Pau, al Mirador de Montepinar, on hi van assistir molts convidats. Tots van posar molt de la seva part per poder fer d’aquelles bodes una nit commemorable i inoblidable. El més impactant i original és que van convertir l’ascensor en un altar per a l’intercanvi de vots. Aquesta idea tant sobtant, de casar-se en un ascensor, se’ls hi va ocórrer perquè on es van veure per primera vegada i es van enamorar un de l’altre va ser allí mateix.

Els nuvis ja estaven llestos a les seves cases. La núvia amb la superstició de tenir alguna cosa nova, vella, alguna prestada i una peça o complement blau, i el nuvi no la va veure vestida. El nuvi, molt mudat, es va dirigir cap al pati comunitari de tots els veïns amb la seva madrina i una veïna, la qual era com una mare per a ell, més tard va sonar una música comercial, ja que tots dos eren grans fans d’aquest estil de música. La núvia, també molt mudada, anava acompanyada pel seu padrí i l’home de la veïna que havia acompanyat al nuvi. Al jardí, el sacerdot va pronunciar el seu discurs i a mesura que anava arribant l’hora de dir l’esperat “Sí vull” dels nuvis, hi havia una cinta mecànica que els anava traslladant a poc a poc cap a l’ascensor.
Una vegada acabat el discurs del sacerdot van pujar, els nuvis i el sacerdot, a l’ascensor, es tancaren les portes, i allí deixaren als convidats amb l’intriga, però aquests pujaren ràpidament al sisè pis per saber la resposta de tots dos. Fins que no es tornessin a obrir les portes no es sabria res d’ells. L’espera se’ls feia eterna, però per fi es van obrir les portes i pel petó intens que es donaren ja pogueren deduir l’estat civil.

Aquesta vetllada va ser inoblidable per a molts d’ells i, per això, altres volen experimentar aquesta vivència. Han creat tendència!

Comentaris

  • Imaginació nupcial[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2014 | Valoració: 10

    Em sembla fantàstic aquest fet de casar-se en un ascensor. Si fa il·lusió fer-ho en el lloc on es van conèixer, per què no? Jo vaig conèixer la meva dona en una excrusió pels Pirineus i ens vam casar a Ribes de Freser, al peu de Núria. M'ha agradat molt llegir-te i conèixer-te. Moltes gràcies pel teu comentari i t'aniré llegint. Una abraçada.

    Aleix

  • Excel·lent imaginació[Ofensiu]
    relataria | 23-02-2014 | Valoració: 10

    Trobo que has fet un grandíssim traball i sens dubte has deixat volar la teva imaginació.

  • Resposta per a l'Anaïs[Ofensiu]
    Jl.Odette | 07-01-2013

    No ha passat, era una notícia on vaig deixar anar la meva imaginació. Moltes gràcies per haver-me llegit i comentat, salutacions.

    JLo.Odette

  • Anaïs | 07-01-2013

    Hola!
    Això va passar del cert? Ha de ser emocionant.
    El que sí que és veritat és que en general les bodes són un calc d'altres bodes, un protocol que tothom sap... Però hi ha gent a qui li agrada aquesta costum i és respectable. Tots poc o molt fem coses que fa tothom pel costum de veure-ho fer.
    Aprofito per donar-te la benvinguda a RC, espero que hi estiguis a gust entre nosaltres.
    Un somriure,
    Anaïs

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: