Entre poetes

Llegir ens fa sentir més plens, madurs i experimentats, però llegir mai farà canviar el món. Aquest paper no el pot fer ni segurament l'ha de fer mai un poeta, encara que hom a vegades pugui passar-li pel cap. Vet aquí l'etern debat entre progrés i cultura, entre el coneixement i l'oci, entre badar i crear. Entre poetes estic i sóc feliç, entre poetes i no erudits, entre persones que lluiten per la cultura, atractives, fogoses...

Quedar-me assegut al banc d'una plaça, caminar, passejar amb la mirada perduda, carrers, balcons i veïns quotidians, tot això em recorda aquella vella història que sempre explico, aquella que diu que potser un dia qui sap, els poetes serem receptats com a cura de malalties psicològiques, com a teràpia per sobreviure en aquest món de persones cruels i egoistes, potser fins i tot caminant pel carrer veurem tanques publicitàries amb aquests tipus de missatge: "Posi un poeta a la seva vida, ens ho agrairà" o bé aquesta altra: "Tots som poetes, i pels poetes... llarga vida!"