Entre flaires de cicatrius nafrades

per què serà que alguns irdentifiquen erotisme amb pells ardents i petons humits, i d'altres hi sumem nafres, sang, i cicatrius?
Vès a saber, potser perquè l'inconscient és la suma d'històries assimilades que fermenta un substrat molt determinat, i ens deixa plaer i dolor a la vegada, desig i rebuig, ràbia i dolçor...
Sí, dues cares de la mateixa moneda, fugint de idealitats tòpiques, furgant el la realitat i l'experiència de la nostra pell, enmagatzemada al còrtex...
Anant al teu poema, ja et vaig coemntar que les teves paraules semblen haver sortit de mi mateixa, m'hi identifico en el tò, els mots escollits (ja ho saps), i les imatges trobades, de les que en destaco:

"(...) el soroll del silenci (...) que es passeja
suau com un gat a la teulada d'unes sines"

"el ballarí cec, ebri i abandonat" (jo eliminaria la primera "i".

i

"les nafres trempades per l'aire hormonal
com volves fràgils que s'arrapen als pèls".

Jo em pregunto, aquests dies, de vegades...ens acceptaràn tot això coma poesia eròtica? se surt tant del què se suposa trobar en un llibre eròtic!!!
però jo reclamo, reivindico, la necessitat d'obrir horitzons i poder començar a veure i entendre l'eròtica des de molts altres punts de vista, potser més propera l'amalgama de sensacions punxants que experimentem en l'eròtica contemporània heretada del magí col·lectiu tormentat de finals del s.XX i ja treballat en cinema, pintura i moltes d'altres arts.

Una abraçada Leela!

atram