...Entonar el seu vers...

De la nit ve el record més juganer,
les meves mans contra el teu pit,
la teva veu sobre el meu jo,
i les nostres ganes de sentir
amb nosaltres.

D'un matí ve la llum
d'aquelles hores acompanyades de claror,
d'uns llavis capaços de besar,
instants que cremen.

Mai no vaig tenir a la mà
aquell penjoll,
però sempre vaig sentir la calor
de la seva perla.

Ahir va fer fred,
concretament quan vas deixar d'estimar
el somni de mi.

És per això què...

Avui només voldré asseure'm sobre teu,
recordar els dos junts una cançó,
entonar el seu vers,
i plorar junts per haver tornat.