Ens inspirem

Un relat de: indefinida

Tu t'inspires
Perquè t'inspiro
I jo m'inspiro
Perquè m'inspires.
Inspirem
Expirem,
Un i altre cop,
Més,
Més,
i més fort,
Fins arribar als segons
Sense rellotge,
Buits i plens.
Fins arribar al punt
De tacar els llençols
Amb la nostre poesia.

Comentaris

  • Very well![Ofensiu]
    RFS1984 | 27-10-2008 | Valoració: 10

    Seguix tacant de poesia els llençols, els carrers, tot allò que et trobes per davant!

  • Temps sense mesura[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Quan ens descobrim, ens inspirem mutuament...
    i
    Quan cadascú de nosaltres és un vers enamorat,
    arribem a crear poesia, fent del temps sense mesura un poema inspirat.

    T'envio una abraçada rimada,
    Unaquimera

  • Inspiradísimm[Ofensiu]
    Melcior | 17-10-2008 | Valoració: 10

    suficient i explícit .
    Endavant!

  • sento l'inspiració[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-09-2008 | Valoració: 10

    M'agrada la frase..."buits plens".

  • estàs[Ofensiu]
    ANEROL | 04-09-2008 | Valoració: 10

    ben inspirada en aquest petit poema, senzill i sufucient per expressiu

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

120926 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...