Cercador
Trobo a faltar el què no vaig trobar
Un relat de: indefinida- Compartir:
Trobo a faltar allò que mai va ser:
Les torrades damunt la taula,
Un cafè per mi i llet sola per tu,
El meu cabell despentinat,
I els teus llavis ressecs.
Trobo a faltar la melmelada que no vam untar,
els petons mig adormits de les vuit,
La gravetat de les nostres mirades
I el teu peu resseguint-me el bessó.
Trobo a faltar no poder-te enyorar,
No imaginar qui podríem haver estat,
No haver-nos menjat les torrades
I no poder-te pensar més.
Trobo a faltar cada matís imaginari,
Creure en tu cada minut,
L'esperança innocent de qui estima
I fer-te, jo, sola, l'amor.
Comentaris
-
F. Escandell | 11-11-2010 | Valoració: 10
No tenc paraules per descriure com d'identificada m'he sentit amb aquest poema... Aquelles petites coses, petits moments, petites sensacions que haurien pogut ser però que, per alguna raó o una altra, no varen ser. I quina és la raó? La impossibilitat, la ceguera, la vergonya..? De totes maneres, el passat és el passat, i si no va ser, potser és perquè no ho havia de ser.
Una abraçada!
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120530 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...