Ens enyoren, a la platja dels vespres.

Imagino com serà, i és tal com ha estat sempre,
ens queda poc per patir, i tal com em deies ahir,
les nits d'estiu ens enyoren,
aquest ha estat un hivern massa llarg.

Imagino com serà, i és tal com ha estat sempre,
a la platja dels vespres,
pel vespre tocant l'hora de sopar,
fent-nos pessigolles, jugant a la sorra.

Imagino com serà, i és tal com ha estat sempre,
les teves primerenques morenors,
el vent removent els teus cabells,
el teu preciós somriure.

Imagino com serà, i és tal com ha estat sempre,
em veig mirant com mires, amb aquest ulls tan bonics,
que són plens de vida i d'amor,
plens de bellesa i molta fantasia.

Imagino com serà, i és tal com ha estat sempre,
nus; ara estirats, ara abraçats ben fort,
nus; plens de llibertat i de ganes d'estiu,
nus... i de nit, sota les estrelles.

Imagino com serà, i és tal com ha estat sempre,
vespres que enllacen amb nits,
nits que es fan curtes al teu costat,
com sempre, a la platja dels vespres.