Engrunes i vertigen

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Suro en una paradoxa
amb més dies que jornals
recolzo un peu en un laberint
mentre l'altre interestel·lar
aterra cada dilluns
en un punt del ventall cardinal
per on balla amb l'atzar
la brúixola del llamp
que ufanosa de nords i d’afanys
al cap de vall
no és res més que un cronòmetre

no vull alimentar neguits
ni meuques de neó
amb les engrunes de desencís
i els brins de petons naufragats
que sembro a l'ombra de cada passa

ja no puc desfer el camí
massa sec pel meu paladar
el pa d'ahir
és verí i gasolina
pel magma del meu diafragma
per la bomba ventricular que m'emmetzina
i per l'estol de pardals que m’abelleix l'aurèola

sóc com tu
un soldat ras
encanonant els meus diables
en l'últim rastre de la nostra nit trivial
en el vèrtex groc i prim
on s'extingeix la matinada

i si no goso disparar
és perquè l'aire pur del matí
m'omple la boca
d'alcàssers florits
els pulmons de vertigen
i els ulls de rosada

Comentaris

  • Desbordant i dolça[Ofensiu]
    Bonhomia | 18-05-2015 | Valoració: 10

    Jo no hi he trobat desamor, encara que l'Aleix ho ha vist així, en això no sé què dir-hi. Jo hi he trobat una bellíssima poesia, un cant que et mereix el nom d'autor, una poesia desbordant i dolça a la vegada, jo crec que en té molt, de rock'n'roll. Un plaer llegir-te.


    Sergi : )

  • barranquisme[Ofensiu]

    De tan dubtosa que va ser la matinada no tinc clar que sigui un desamor... si que m'ha quedat massa barroc potser, gràcies per les teves paraules

  • Barroquisme de matinada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Un seguit d'imatges borroses, de matinada dubtosa, d'un desamor, potser? Hi veig un esforç de remonta, una descripció del present, un seguit de paraules per arraconar el passat. Un poema per rellegir lentament i gaudir, malgrat tot, de la vida. Una abraçada.

    Aleix