Encara recordo les teves carícies sobre el meu cos

Un relat de: Iolanda Balar Das

Encara recordo
les teves carícies
sobre el meu cos.

Encara sento
la calor dels teus llavis
a sobre meu.

Tan lluny ja, l'últim estiu.
Tan llunyà, i, al mateix temps,
tan proper.

Res més cruel que la distància.
Res més cruel que el temps.

La mar, la sorra, la música,
la nit, les estrelles...

On són avui els pescadors
que arrossegaven les barques cap a la platja?
On són els segons eterns?
On està la meva calor? Quan va marxar?
Quan es va extraviar?

És un buit profund
el que sento.

Em consola revisar les fotografies,
diminutes,
distorsionades per l'objectiu
d'un mòbil desenfocat.

Nosaltres dos, abraçats,
enllaçats, els ulls brillants,
instant etern... instant fugaç...
d'un maleït estiu a Tossa de Mar.

Comentaris

  • Ritme trencat...,[Ofensiu]
    rnbonet | 27-02-2010

    ...al vers, escenes juvenils -de platja i sol, d'amors sublims (i transitoris)-.
    M'he llegit els dos poemes i la prosa. I t'he de dir que molt més madur, perfecte i acabat "Quan els versos..." Pel meu gust de lector vellet.
    I respecte a la prosa, una quasi plena coïnciència amb el comentari de Calderer.

    Benvinguda al club lletraferit! I salut i rebolica!

  • poema clàssic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-02-2010

    i modern alhora, cosa que ens diu que res no canvia, som nosaltres els que canviem, però repetim les mateixes històries, les mateixes preguntes que tu et fas en el poema, amb molt d'encert, amb ritme i acurada situació dels mots.

    felicitats

    Ferran

  • Que trist...[Ofensiu]
    natura | 16-02-2010 | Valoració: 10

    Que trist... es realment precios, m'ha fet emocionar, dol molt veure quan una persona no pot entregar tot l'amor del que disposa perquè no li accepten...

    Espero veure mes relats teus ben aviat, una abraçada, i ànims!

  • els moments recordats[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-02-2010 | Valoració: 10

    per sempre, viscuts a cada instant no són un oblit pels nostres pensaments, i tampoc ens hem de voler desfer de tots ells.

    Tot allò viscut, tot allò aprés ens ha fet esdevenir una mica més el que un fia vam triar ser.

    no ens hem de penedir de res del que em fet.

    la tenacitat i la sensibilitat, l'emoció i la recepció unides amb l'amor, l'amistat, la companyia, el respecte, i altres ens donen la bellesa més gran del món que poguem tenir.

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Iolanda Balar Das

4 Relats

26 Comentaris

5567 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sant Cugat del Vallès, 1990

De signe: Cranc.
De natura: Aigua.
De color: Blau.
De flor: Orquídia.
De perfum: Lilà.

Sóc tenaç i sensible.
Emotiva i receptiva.
Romàntica i Supersticiosa.
Sóc jo.

-----

Gràcies F. Arnau, natasha, Lèvingir, Nôcnera, natura, darkman, Antonio Mora Vergés, T. Cargol, Fada del bosc, Calderer, J.Lluís Cusidó i Ciuraneta, rnbonet, Calderer, Nonna_Carme per la vostra benvinguda a RC i els comentaris encoratjadors que m'animen a continuar escrivint en aquest portal.

Gràcies al mestre Antonio Mora Vergés per publicar-me TRIARES EL SOSTENIDOR DE COLOR NEGRE a La Tribuna de www.guimera.info

Febrer, 2010.