Quan els versos d'amor s'escapen

Un relat de: Iolanda Balar Das

Quan t'enyoro.

Quan els versos d'amor s'escapen,
i s'escampen, cobrant vida.

Quan estic sola, fatigada i cansada,
prenent l'últim cafè de la tarda,
patint la teva absència imaginària.

Quan em sento una nina despietada,
òrfena abatuda de les teves abraçades,
transmutada en una cèl·lula euploide,
amb una dotació cromosòmica exacta.

Quan em dissolc en dissonància absoluta,
revestida amb l'atzur del cel,
l'atzurí del mar i l'atzar del vent,
tastant l'orpiment, metzina amarga,
del sulfur d'arsènic de la darrera besada.

Quan la raó s'imposa, estúpida i peguesa,
com una pedra mil·liar de la consciència,
no rés més que un pec pavimentat, peguissaire,
senzillament de nervis desmembrada.

Quan la música cessa,
la llum s'apaga
i els sentits s'entelen.

Quan les meves mans tremolen,
i tota jo, espuntada, tremolo.

Quant t'enyoro!

Comentaris

  • La nostre família de Relataires és tan nombrosa...[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 27-02-2010 | Valoració: 10

    que fins ara no t'he descobert, i ho he fet llegint la teva primera publicació a RC. en la que reconeix-ho un treball excel·lent, molt pensat i treballat, i en el que entre els mots d'un vocabulari molt ric, has sabut triar els més encertats per expressar els teus sentiments d'amor, de tendresa, d'enyorança i de melangia.
    Antes de seguir llegint tots i cada un dels teus relats, no vull perdrem la ocasió de donar-te la benvinguda a RC.

    J. Lluís

  • Preciós i elaborat![Ofensiu]
    natura | 16-02-2010 | Valoració: 10

    Tot i ser aquest el teu primer relat l'he llegit despres de " Encara recordo les teves carícies sobre el meu cos", i realment, no sabria dir quin m'agrada més, m'agrada molt com escrius.

    una abraçada!

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 15-02-2010 | Valoració: 10

    Enyorança, sí, enyorança.

    Estic d'acord amb la natasha. És un poema "treballat". Com una onada que s'aixeca, trenca l'escuma i mor a la platja: 1-2-3-4-5-4-3-2-1

    Felicitats!

    Una abraçada.

    Nôcnera.

  • Elaborat...[Ofensiu]
    natasha | 13-02-2010

    ... però tendre i trist. Així és com resumiria el teu primer poema al portal (per cert, espero que gaudeixis d'aquesta "familia")
    M'ha agradat, tot i que val a dir que m'ha costat una miqueta entrar en la història de l'enyorança, ben trobada la forma i el vocabulari!
    Una abraçada i a escriure/publicar més.

  • Benvinguda a RC!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 13-02-2010

    Iolanda!
    Abans de tot, benvinguda a aquest procel·lós món dels poetes/relataires de RC.
    El teu poema l'he trobat molt bo, amb un lèxic molt acurat (he cercat tres mots al diccionari), i en la part lírica, els teus versos regalimen molta melangia per l'enyor de l'amor absent. Això és bo per a la creació poètica, però també cal de tant en tant pujar els ànims...
    Et deixe un enllaç amb un poema meu per que esborres la tristor dels teus preciosos ulls...

    Carnestoltes.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Jo també espere que no siga l'últim... Ni el meu poema, ni "l'encontre dels núvols amb la pluja".

Valoració mitja: 10

l´Autor

Iolanda Balar Das

4 Relats

26 Comentaris

6205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sant Cugat del Vallès, 1990

De signe: Cranc.
De natura: Aigua.
De color: Blau.
De flor: Orquídia.
De perfum: Lilà.

Sóc tenaç i sensible.
Emotiva i receptiva.
Romàntica i Supersticiosa.
Sóc jo.

-----

Gràcies F. Arnau, natasha, Lèvingir, Nôcnera, natura, darkman, Antonio Mora Vergés, T. Cargol, Fada del bosc, Calderer, J.Lluís Cusidó i Ciuraneta, rnbonet, Calderer, Nonna_Carme per la vostra benvinguda a RC i els comentaris encoratjadors que m'animen a continuar escrivint en aquest portal.

Gràcies al mestre Antonio Mora Vergés per publicar-me TRIARES EL SOSTENIDOR DE COLOR NEGRE a La Tribuna de www.guimera.info

Febrer, 2010.