Triares el sostenidor de color negre

Un relat de: Iolanda Balar Das

Triares el sostenidor de color negre. Era un regal de Reis. Escotat, amb anelles, i un llaç suggerent a la zona d'unió de les dues copes. Combinat amb un jersei rosa, de punt doble d'escot (que el feia entreveure) et feia sentir-te sexy. Et feia sentir més dona.
Havies quedat amb els amics al Pub Escocès. T'agradava molt aquest local, amb els escuts heràldics de lleons rampants sobre fons daurat; l'ambient barreja de tribus locals urbanites i clans estrangers, forasters perduts al cor de la ciutat; els cambrers, vestits amb kits; i la música celta que amenitzava, suaument, les converses efímeres.
Quan arribares, ja estaven presents els incondicionals: en Micky, en Robert, la Sandra, en Gerard ...
La Sandra et mirà, desconfiada. Els nois, més condescendents, amb ulls brillants. Besares a tots i et posaren al corrent de les últimes novetats. Res especial. Coses d'estudis, problemes amb els pares, la crisi...
El Whisky Lounge del pub era una sala àmplia, confortable, amb sofàs i butaques distribuïts alegrement. Els grups s'ampliaven, es dividien, disminuïen i tornaven a engreixar-se depenent de les circumstàncies.
Habitualment, prefereixes no prendre còctels. Només cervesa, sempre la mateixa. Douglas Celtic Brown. Lleugera. No t'agrada barrejar la beguda. Per això et sorprengué que el cambrer et portés un Rob Roy, que no havies demanat.
Xavier, el cambrer de faldilla de quadres, assenyalà la zona del bar. Dos nois somreien i et dedicaren una salutació amb la mà. Coneixies a un d'ells. De l'institut. T'apropares per agrair-les la invitació. Eren extrovertits, divertits, agradables. Un aire fresc en una nit ensopida. Et senties molt bé amb ells, parlant de música i cinema.

Obrires els ulls. Senties un mal de cap intens, molt intens. Et trobaves marejada. Tenies ganes de vomitar. On estaves? Era un bagul fosc, la teva ment, suprema confusió. Deduires que et trobaves al box d'un hospital. Et feia mal el braç dret. Tenies clavada una mena d'agulla, connectada a un tub prim que sobresortia d'una ampolla de vidre.
-Com et trobes?
Vas reconèixer la veu d'en Gerard. Estava a la teva esquerra. Recolzat a la paret de la petita cambra. "Què m'ha passat?", vas preguntar.
-No ho sé -respongué ell-. Et vaig trobar al carrer, en sortir del Pub. Havies marxat amb aquells nois de l'insti. Estaves ... bé, com borratxa... no sé ... T'he trobat estirada al terra, a la vorera.
No vas poder evitar-ho. En sentir-ho, vas començar a plorar.
A poc a poc, en Gerard et va aclarir la resta. Havia trucat al 061. T'havien traslladat a l'hospital en una ambulància, t'havien fet anàlisis, t'havien posat sèrum, t'havien administrat medicació per la vena. A ell li havien preguntat que si sabia què havies pres, que si sabia quina punyetera droga t'havies ficat a dintre.

Podia haver-hi estat pitjor. Segur que sí. Encara avui ho recordes tot barrejat en un núvol gris de confusió i desconcert i desassossec i humiliació i ganes, moltes, moltes, moltes ganes de plorar.
"La pastilla de l'amor", explicà una metgessa. "Si no l'has pres voluntàriament, algú te l''ha ficada a la beguda. Hauràs de denunciar-ho. Ets menor?"

En Gerard t'acompanyà a casa. Gerard, el bo d'en Gerard. El "ulleres". Sempre disposat a ajudar a qui ho necessités. Quin paio més gran!
Els teus pares no sabien res. No estaven assabentats, encara, de res. No els havien pogut avisar. No portaves el DNI.
La teva mare estava feta una fúria, plorava de ràbia. El teu pare, conciliador, imposà el seny.

Et tancares al lavabo i et submergires en una banyera d'escuma blava. Càlida. Volies rentar-te per fora... i per dintre...
Després, una vegada vestida amb el pijama d'abric, agafares les tisores del calaix i, poc a poc, a consciència, tallares la tela, el llaç i les cintes del sostenidor de color negre, regal de Reis, d'un hiver fred.

Comentaris

  • No ho havia vist![Ofensiu]
    Iolanda Balar Das | 11-05-2010


    Però trobo que ha quedat preciós!

    Moltes gràcies.

    Un petó.

    Iolanda.

  • L'editor de imatge ha fet la seva feina, ho has vist ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-03-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    Ja tens una imatge al relat publicat a la TRIBUNA de Guimerà.

  • Hola Iolanda ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-02-2010

    Aquest relat teu podria ser un avís per a la gent de la teva edat perquè no acceptin begudes de cap desconegut.
    Un relat molt , molt bo. Fes-me un favor. No deixis mai d'escriure. Amb les qualitats que tens, seria imperdonable.
    Benvinguda a RC i rep una forta abraçada.

    Nonna

  • Torno a ser jo[Ofensiu]
    Calderer | 28-02-2010



    Ahir al vespre em vaig quedar amb la sensació de no haver sabut comentar aquest relat.

    A veure si ara, dissabte a la nit, m'explico més bé.

    En català tenim dos temps verbals per narrar en passat: el perifràstic (vas triar) i el pretèrit simple (triares). I a la majoria del domni lingüistic en una narració oral utilitzem el perifràstic. Fer servir el simple no és cap error gramatical però allunya el text de l'estandart oral al que estem acostumats.... si és un text poètic, de fantasia, de novel·la històrica aquest efecte d'allunyament és positiu. En un text "actual" i realista com el teu penso que no acaba de funcionar. Per altra banda hi ha alguna frase en què els temps verbals no concorden però això té menys importància.

    No sé si t'has adonat però en realitat estic parlant/pensant per a mi mateix, és un tema que em preocupa i m'ocupa de fa temps.
    Què es pot fer, doncs? Una possibilitat és combinar el simple i el perifràstic, procurant sobretot no utilitzar les formes més "difícils" del simple. I, sempre que es pugui afegir l'imperfectiu (triaves, t'agradava) com ja has fet en algunes frases.

    Una altra possibilitat que penso que quedaria molt bé seria utilitzar el present en tot el text:

    Trias el sostenidor de color negre. És un regal de Reis. Escotat, amb anelles, i un llaç suggerent a la zona d'unió de les dues copes. Combinat amb un jersei rosa, de punt doble d'escot (que el fa entreveure) et fa sentir sexy. Et fa sentir més dona.
    Has quedat amb els amics al Pub Escocès. T'agrada molt

    És una opinió, vaja. I com et deia, un tema al que li dono voltes de fa temps.

    De tota manera m'he permès comentar-te i criticar-te perquè el teu relat m'ha agrdat molt i penso que amb alguns retocs quedaria perfecte.

    I ja et deixo tranquil·la.

    Bona nit

    Lluís

  • Benvolguda Iolanda[Ofensiu]
    Calderer | 27-02-2010


    Felicitats per aquest relat i benvinguda a RC.

    Què puc dir del relat...m'ha agrdat la força que té, el gir sobtat dels esdeveniments....el símbol (potentíssim) dels sostenidors.

    Què no m'ha agradat...els temps verbals...crec que hauries de revisar-los, que concordessin ...hi ha alguna frase on hi ha mescla de dos temps verbals... però, a més, en el conjunt del relat els temps no acaben d'estar ben estructurats. Saltes d'un a un altre.

    I res més, la prosa molt senzilla i eficaç.

    Bona nit.

    Lluís

  • Gràcies![Ofensiu]
    Iolanda Balar Das | 26-02-2010

    Gràcies al mestre Antonio Mora i Vergés per publicar-me TRIARES EL SOSTENIDOR DE COLOR NEGRE a La Tribuna de www.guimera.info

  • Gràcies![Ofensiu]
    Iolanda Balar Das | 26-02-2010

    Gràcies al mestre Antonio Mora i Vergés per publicar-me TRIARES EL SOSTENIDOR DE COLOR NEGRE a La Tribuna de www.guimera.info

  • Gràcies![Ofensiu]
    Iolanda Balar Das | 26-02-2010

    Gràcies al mestre Antonio Mora i Vergés per publicar-me TRIARES EL SOSTENIDOR DE COLOR NEGRE a La Tribuna de www.guimera.info

  • Impacte![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 18-02-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la manera que has tingut d'enfocar el relat: detalls sense importància, descripcions simples, una tarda avorrida ... per després deixar-nos caure la força del text, sense haver-lo mastegat excessivament.

    A la primera lectura m'havia semblat massa simple, escrit d'una tirada. Després he cregut captar que no ha estat així, i que justament, has aconseguit aquest efecte.

    Ànim. Espero llegir més.

    Una abraçada.
    Nôcnera

  • Història amb un gir sobtat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 18-02-2010 | Valoració: 10

    T'he descobert per casualitat i saps, el teu relat m'ha agradat! ha començat d'una manera desenfadada explicant una història normal, però de sobta a fet un gir i allò que havia de ser una sortida més acaba amb un malson, com a fil conductor els sostents, la imatge final tallant els llaços... molt bona!!

    Espero el próxim!!!

  • Esplèndida prosa[Ofensiu]
    F. Arnau | 18-02-2010

    Et felicite pel relat. Està molt ben escrit, i enganxa des del primer paràgraf. La història és dura i realista com la vida, i veig amb admiració que la teua prosa no té res a envejar-li a la teua poesia.
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • La candidesa[Ofensiu]
    T. Cargol | 18-02-2010

    Reflecteixes la candidesa molt bé; i el desig d'una experiència vital que haurien de ser d'una altra manera,...

  • Dit i fet![Ofensiu]
    Iolanda Balar Das | 17-02-2010

    Benvolgut Antonio Mora Vergés:

    El relat ja camina per la xarxa (si m'ho penso més no ho faig!!!)


    Gràcies pels compliments.

    Un petó.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 17-02-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    M'agrada, i penso que també pensaran el mateix els lectors de La Tribuna de www.guimera.info


    Envia el text en un arxiu annex a l'email, amb format word, i si tens una imatge envia-la com annex - NO EN EL TEXT- .

    Gràcies i felicitats !!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Iolanda Balar Das

4 Relats

26 Comentaris

6218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sant Cugat del Vallès, 1990

De signe: Cranc.
De natura: Aigua.
De color: Blau.
De flor: Orquídia.
De perfum: Lilà.

Sóc tenaç i sensible.
Emotiva i receptiva.
Romàntica i Supersticiosa.
Sóc jo.

-----

Gràcies F. Arnau, natasha, Lèvingir, Nôcnera, natura, darkman, Antonio Mora Vergés, T. Cargol, Fada del bosc, Calderer, J.Lluís Cusidó i Ciuraneta, rnbonet, Calderer, Nonna_Carme per la vostra benvinguda a RC i els comentaris encoratjadors que m'animen a continuar escrivint en aquest portal.

Gràcies al mestre Antonio Mora Vergés per publicar-me TRIARES EL SOSTENIDOR DE COLOR NEGRE a La Tribuna de www.guimera.info

Febrer, 2010.