EMMA

Un relat de: Pim
El text parla de la cuina on ella ha entrat just ara mateix. Fa fred. La senyora Bovary s’acosta a la llar de foc i amb la punteta dels dits a l’alçada dels genolls recull el vestit fins per damunt dels turmells. I s’acosta a l’escalfor de les flames

Tot seguit, al soplo del viento que entraba por la puerta entreabierta la envolvió una ráfaga de vivo color rojo

L’amic Gustave ens fa la descripció en la que sembla que som nosaltres qui estem posats en la contemplació de la senyora Bovary i del seu turmell. Però no. Resulta que desde el otro lado de la chimenea la miraba un joven de cabellera rubia. Vet aquí

- El text : Madame Bovary, 2ª part; cap.II. La traducció del francès al castellà, esplèndida, és, precisament, de Vargas Llosa. Un especialista.

Comentaris

  • Emma viu a Madrit[Ofensiu]
    Pim | 20-02-2020

    De jove em varen agradar molt els primers escrits de Vargas. Després, cap a 2006, vaig ensopegar amb Bovary en una edició d´Alianza (1980) traduïda per Vargas i que porta un pròleg d’ell mateix. En aquest pròleg ja em va semblar veure-hi un home jove enamorat i rabiosament apassionat, i que mirava Emma des de l’altre cantó de la llar de foc.

    Disposava de temps, jo, de manera que vaig buscar, a la xarxa, els matissos de la traducció de Vargas i vaig trobar els quaderns amb l’escriptura original d’en Gustave on són de veure la forma d’escriure, els dubtes, les reiteracions i els textes rebutjats i tatxats, tot escrit de la seva mà, amb tinta. I em va semblar que la traducció del francès al castellà era cuidada i bona.

    No hagués passat res més si molt més tard, en un bucle, l’antic enamorat, el que des de l’altre cantó de la llar de foc observava Emma, no s’hagués finalment casat amb ella i visquesin a Madrit, ara.

  • En català millor...[Ofensiu]
    Nil | 26-01-2020

    Text 3: Joan Sales (1981)

    Me parece muy necio. Sin duda, ella está hastiada de él. Lleva las uñas sucias y una
    barba de tres días. Mientras él trota por esos mundos tras sus enfermos, ella se queda en casa a remendar calcetines. ¡Y se aburre! Una quisiera vivir en la ciudad, ¡bailar la polca cada noche! ¡Pobre mujercita! Es de las que bostezan soñando en el amor, como una carpa soñando agua sobre una mesa de cocina. Con tres meses de galantearla, «eso» le adoraría a uno, ¡estoy seguro! ¡Sería un tierno idilio¡
    Encantador!... Sí, pero ¿cómo desembarazarse de ella, después? (p. 130)


    Text 6: Lluís M. Todó (1991)

    Em sembla que és un beneit. Segur que ella ja n’està farta. Porta les ungles brutes i barba detres dies. Mentre ell va visitar els malalts ella es deu quedar sargint mitjons. I segur que s’avorreix, que li agradaria anar a viure a ciutat, ballar la polca cada nit! Pobra dona! Bada la boca demanat amor com una carpa damunt d’una taula de cuina! Amb quatre paraules galants, la tindries rendida, n’estic segur! Seria tan tendre! Tan encantador...! Sí, però després com te la treus del damunt? (p. 106)


    Després de llegir ambdués traduccions, la castellana i la catalana, no entenc pas com des R.C s'aconselles la traducció castellana d'en Vargas Llosa! Individuo, fill de fusta i mal partit, que s'ha alineat amb els detractors de la nostra llengua i també de les llengues indigenes del Perú. Jo,la versió catalana, serà per què és la llengua que hi penso, trobo Madame Bovary molt més entranyable i bella. Això és tot...Nil.

  • Bovary[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-01-2020

    Curiosa barreja de català i castellà.
    Es parla molt d'Emma Bovary i del seu gust per l'adulteri, atribuint-li a aquest el seu tràgic final.
    Jo no veig així. Emma hauria pogut suportar tots el desenganys amorosos. El que la va perdre van ser els deutes. Més que una mort tràgica per adúltera, la va tenir per malgastadora.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: