Embolics

L'Arcadi s'ha llevat avui amb una mica de mal de cap. No recorda a quina hora va anar a dormir ni amb qui va tornar a casa. Només sap que li fa mal el cap i que no vol llevar-se, però una cita familiar l'obliga. Sense més remei, s'aixeca del llit i intenta aclarir-se amb una dutxa freda. Tot seguit es vesteix amb la roba que troba amuntegada a la cadira i que fa dies que hi és esperant que algú se la posi. Enfila el carrer fins arribar a l'aparcament on puja al cotxe. Quan vol obrir la porta un so distreu la seva atenció. El seu mòbil dóna senyals de vida. El mira amb impaciència, no sap qui ni què voldrà. És un missatge d'una tal Laia. No sap qui és, però li assegura que ho va passar genial amb ell i que vol tornar-lo a veure.

L'Eloi encara dorm. Una carícia el desperta poc a poc. És la mà d'una noia que li frega el tòrax suaument i sensualment. Ell es desperta i se la mira. No sap que hi fa allà, al seu costat, però li agrada. La mira, somriu, i sospira. La reconeix, és la Laia. Han passat la nit junts. S'aixeca i es dirigeix cap al bany per dutxar-se i pentinar-se.

La Laia dissimula. Fa estona que s'ha llevat amb mal de panxa i de cap. No sabia el que havia fet. Des de que ha estat llevada ha estat pensant-hi i donant-hi voltes i ara se'n penedeix. Mai podrà perdonar-s'ho. Sap molt bé que si l'Agustí se n'assabentés tampoc podria perdonar-li. No li dirà. Ara acaricia a l'Eloi, el noi amb el que s'ha llevat no sap perquè. Decideix gaudir el moment. Ara ja no hi pot fer res. És feliç. Ell se'n va a dutxar-se i ella aprofita per aixecar-se per preparar l'esmorzar i encendre la llar de foc.

L'Agustí fa estona que s'ha llevat. Els llençols eren arrugats i el coixí del costat encara era calent. Podríem dir que ha matinat i ella ja no hi era. S'ha llevat i ha anat a comprar el pa. Des del moment que ha arribat a casa s'ha dirigit a la cuina per preparar el dinar familiar. Ara està enfeinat, suant, amb l'olla al foc i l'escudella fent xup xup. Al menjador els pares xerren pels descosits amb els oncles i no paren de riure. Està atabalat. No sap on deu ser la Laia, que havia de venir a ajudar-lo a fer el dinar. Truquen al timbre i son pare obra la porta. És la Laia. Ella entra a la cuina i el saluda. Es fan un petó i l'Agustí li pregunta que com li va anar la festa de la seva amiga de la nit anterior. S'hi posen els dos. Li demana la sal. Li acosta. Això ja està enllestit. Criden a taula. Tothom s'asseu al seu lloc de cada any. Comencen a atipar-se tots com garrins amb l'escudella que l'Agustí tant bé ha fet, amb la carn d'olla i els torrons i neules de postres. Bip. Un altre missatge. Aquest cop al mòbil de l'Agustí. "Espero que no t'enfadessis per haver marxat sense avisar". Signat, Estel. Ell el borra abans que la Laia pugui veure'l. No li dirà. Encara no sap què hi fa aquell missatge. Decideix oblidar-ho i estar amb la família.

L'Estel, una noia molt ben plantada, està dreta a la porta del carrer esperant que l'Arcadi la passi a buscar. Avui dinen junts a casa dels pares de l'Arcadi, que fan dinar familiar. com sempre ell arriba tard, però ja hi està acostumada. Mentre espera envia un missatge a l'Agustí, aquell noi tant bonic que va conèixer ahir a la discoteca i amb el que va acabar al llit. No se'n penedeix d'haver aprofitat que ell dormia per gravar-li el seu numero a la memòria. S'ho van passar bé i ella vol repetir-ho. Al cap i a la fi amb l'Arcadi no ho és el mateix. El troba ensopit, trist, i fins i tot una mica antipàtic. En canvi l'Agustí és el tipus d'home que ella desitja i sempre ha desitjat. Arriba el cotxe, para a uns metres i fent ús del clàxon fa un senyal a l'Estel. Ella puja al cotxe i saluda a l'Arcadi amb un tendre petó. Enfilen camí cap al carrer major, on viuen els seus pares. Els estan esperant, ja ho tenen tot apunt, la taula, la llar de foc, la música, les espelmes. Un dinar amb tots els condiments. Ells si que gaudeixen celebrant les festes, sigui un o siguin més cops a l'any. De fet, l'últim cop que es van trobar tots junts va ser quan en Miquel, el germà de l'Arcadi, va anunciar-los que es casaria amb la Marina. Dinen feliços tots plegats, oblidant tots les altres parelles, la gent amb la que preferirien estar, i viuen el moment com poden, perquè al cap i a la fi només un cop a l'any és Nadal.

Bon Nadal i Feliç any 2005. Ramon Forns.