El somriure de l'oreneta

Un relat de: Ramon

Et despertes amb el cant d'una oreneta que vola baix i entra sota el porxo a fer-te companyia. S'ajeu en un dels cordills que travessen de banda a banda amb peces de roba esteses. Mires enfora, i veus que comença a ploure. És una visió que t'arriba al cor, t'anima, t'omple d'amor. Veure els rosers escampats pel pati, barrejats amb les desenes de plantes de flors diverses i clapes de gespa és una sensació especial. Aquestes roses tan vermelles, tancades la majoria d'elles, amb gotes d'aigua escampades pel damunt, que fan que tinguin aquella brillantor. Recordes quin dia és avui. Et mires, una sensació de fred recorre tot el teu cos, baixes de l'hamaca on sense adonar-te'n t'havies quedat adormit llegint un llibre que et té enganxat, dominat. Un d'aquells llibres que et posseeix i no et deixa parar de llegir fins que l'acabes, fins que arribes a la darrera de les seves pagines, o si més no, fins que t'adorm. Ets feliç. Et quedes gaudint del moment uns minuts, fins en un moment d'inspiració decideixes activar-te. T'aixeques camines pel pati, entremig dels rosers, pels camins estrets fets amb pedres planes mal col·locades. Acostes el nas a una rosa i deixes que aquella olor tant profunda penetri dins del teu cos fins a més no poder. Si, això seria un bon detall per aquella noia que tant t'agrada i que et té el cor robat. Busques unes tisores de podar enmig de les altres eines, i al fons del calaix les trobes. Han restat al vell calaix tot un any. És difícil triar quina rosa és millor, perquè totes elles tenen els seu encant personal. Unes de petites, altres de més grans, però totes amb la mateixa olor seductora. Mires a l'oreneta que havies deixat sota el porxo tranquil·la, ella et mira, t'entén, t'ajuda. Dissimuladament s'enlaira i es dirigeix cap a un dels rosers, es recolza en un branquilló i amb el bec senyala una rosa que estava amagada sota una gran fulla. T'hi acostes, acaricies el cap de l'oreneta i li dones les gràcies. Talles aquella rosa intentant fer el mínim de mal al roser i entres a casa. T'has quedat xop. A la cuina agafes un tub petit amb aigua i hi poses la rosa a dins. Serà veritat allò que diuen, que si hi poses una aspirina a dins dura més, o és pur marketing? Tant és. En fas cas i obres l'armari dels medicaments. Cada dia hi ha més pastilles i caixes diferents. Prepares la barreja i et poses una roba ben elegant.
Truques el timbre i t'obra la porta a l'instant. T'estava esperant. Et besa els llavis tendrament i li dones la rosa. Li agrada molt i et fa un altre petó. Has tingut sort. Abans de poder dir res, entra a dins d'una revolada i en surt amb un paquet a la mà. L'obres amb ànims i de dins en surt un llibre. Un llibre estrany. D'uns colors que et criden l'atenció. Tot encuriosit li agraeixes el detall amb un altre petó i tots dos sortiu a passejar sota un paraigües groc, agafats de la mà. Les Rambles plenes de gent com cada any, sembla que tothom en faci cas omís, de la pluja. Busqueu un racó tranquil. Uns arreplegueu sota un balconet aïllat de les mirades de la gent i us estimeu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Ramon

5 Relats

3 Comentaris

7265 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00