La companya

Un relat de: Ramon

Au! Quin mal!
Un trosset de guix en forma de projectil s'acabava d'estavellar al seu clatell. S'havia quedat adormit un altre cop. La professora l'estava mirant amb una cara ja habitual. El tercer cop a la setmana que s'adormia mentre ella explicava la vida de filòsofs del segle XVII o vés a saber què. Aquella cara d'odi, aquella cara de "un punt menys a l'examen", aquella cara de... l'has cagat. No la volia mirar a la cara, li feia por. Abaixar la vista? Quina alternativa... però segur que se'n adonaria i encara seria capaç de fer-lo fora per pervertit. No, el millor que podia fer era resignar-se, dissimular una mica i fer com si apuntés quelcom als apunts. Que li havia passat? El seu cap era arreu menys a l'aula. Estava intentant recordar el somni en el que s'acabava d'enfonsar. Feia l'esforç, veia una gran taca de color verd i una altre d'un blau brillant i penetrant. Poc a poc es van anar definint i va començar a recordar. Allò que abans eren taques ara veia bé el que era. Un gran camp de gespa, amb un petit bosc d'alzines al fons. Davant seu, el mar. Un mar meravellós. Aquell paisatge li sonava i no sabia on l'havia vist abans. Però, tenia algú al costat. Va girar la imatge com va poder i va recordar haver somiat que tenia companyia. Companyia femenina. Va veure una noia jove estirada al seu costat. Mai havia vist uns ulls tant brillants. El reflex del mar omplia els seus ulls d'un to blavós que ocultava el seu color verd natural. La seva cabellera morena s'agitava en l'aire fresc i humit. I aquells llavis. Ai! aquells llavis, li semblava recordar-ne una textura suau i tendre. Va intentar simular que podia besar els seus llavis, però un cop de colze de la companya de taula el va fer tornar a la realitat. S'havia quedat despistat massa estona i movia els llavis d'una manera estranya. La seva companya, al veure que la professora se'l tornava a mirar fixament, no volia que tingues problemes. Va fer-li una mirada d'agraïment a la companya i va prometre's a si mateix estar atent a la lliçó. Estava enamorat de la seva companya de taula.

Comentaris

  • Quin bell somni.[Ofensiu]
    AINOA | 15-10-2005 | Valoració: 9

    Ens es descrit un somni meravellos, per arribar per fi a la conclussió de que estava enamorat de la seva companya.
    U es fet molt be, i m'agradat molt el teu relat doncs es d'aquells que enganxen a llegirlo fins el acabent.
    Una abraçada.

l´Autor

Ramon

5 Relats

3 Comentaris

7263 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00