Cercador
Em despullo de tot.
Un relat de: onatge- Compartir:
Em despullo de tot.
Em despullo
de tot, només
les meves
paraules i jo.
Si vols saber
què sóc,
mira'm als ulls,
abraça el
meu somriure,
bressola les
meves llàgrimes.
Atansat,
però no
em jutgis...
Estripa el poema
si vols.
Però no
intentis canviar-me.
Humiteja't
els llavis
dels meus,
però no m'hi
posis filferro
d'espines.
Si la carícia
no et plau,
deixa-la
ran de camí
serà pels ocells...
No prometis,
no exigeixis,
jo tampoc
no ho faig.
Jo no et veig
només com un cos,
per mi ets un
equilibri de vida.
La passió
més enllà d'un tot.
Mira si els
meus fets
són l'accent de
les meves paraules.
onatge
Comentaris
-
Ple de tot[Ofensiu]Joan G. Pons | 08-08-2009 | Valoració: 10
M'agrada molt tot el que descrius.
Sobretot aquestes frases:
"Si vols saber
què sóc,
mira'm als ulls,
abraça el
meu somriure,"
Les sento.... gràcies.
-
Refrescant![Ofensiu]Unaquimera | 03-08-2009 | Valoració: 10
Em donaves l'altre dia un consell, quan em queixava del calor Bé, crec que ja he trobat "un poema que em porti la brisa del mar"!
Al menys, l'onatge, despullat del tot, m'ha portat aire fresc, un ventijol refrescant en forma de versos breus però encertats...
Veig, també, que tinc la feina acumulada: l'estiu ha estat fructífer en la teva pàgina i la teva producció ha augmentat notablement. Tornaré, és clar!
De moment, però, rep una abraçada càlida, que no calorosa,
Unaquimera
-
Chapeau![Ofensiu]galionar | 31-07-2009
Un bellíssim cant d'amor. Això és aquest poema, del principi a la fi. Si volgués destacar-ne alguns versos l'hauria de copiar tot.
Els teus amics virtuals no podem mirar-te als ulls, i tampoc no estriparem mai el poema, ja que és l'únic mitjà que tenim per conèixer-te, per apropar-nos a tot allò que volem descobrir de tu.
Bon cap de setmana!
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394440 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com